No és la meua intenció donar lliçons de física. Ni teoritzar sobre la dimensió, forma o constitució de l’univers. Res més lluny de les meues pretensions.
El cert és que Einstein va demostrar que l’espai està ple de bonys. Més que qualsevol carrer de la ciutat a meitat legislatura... Va demostrar que la geometria euclidiana només es pot aplicar al "espai buit", abstracció concebuda per provar teories. I en realitat, l'espai no és "buit". L'espai, inseparable de la matèria, està condicionat per la presència de cossos materials. El no-res també és.
En la seua teoria general, aquesta idea s'expressa per l'afirmació aparentment paradoxal que prop de cossos molt pesats, "l'espai es corba".
El món real està ple d'irregularitats. No és recte, sinó precisament "torçut". La llum es doblega davall la influència dels camps gravitatoris dels cossos de l'espai.
I d’on venen aquestes cavil·lacions?
El que passa és que veient la bombolla de plàstic impermeable que du el carro del meu fill, vaig pensar la manera que ell veuria l’exterior. És un plàstic ple d’irregularitats, d’arrugues. Pràcticament transparent però opticament fals. Com tot es filtra per mig d’aquell protector, per a la criatura, clarament, l’univers és abonyegat. I arrugat com una camisa de adolfo domínguez.
I per mi també. Soc solidari.
Heus ací un cas confirmatiu de la teoria del caos (no sé ben bé si és encertat el nom, però moltes vegades tirem mà de les paraules que dominem: el lèxic personal tampoc és pla). M'explique: de les casualitats en fem, per mitjà de l'esforç, la intuïció i un raonament adequat, certeses universals.
Tu has cavil·lat en l'univers arrugat per parar compte en el filtre plàstic que determina la cosmovisió del teu fill... Doncs si estàs convençut que ell copsa la realitat espacial amb plegaments de diferent calibre, tens davant de tu, ni més ni menys, la poma de Newton en versió tercer mil·leni.
Clar! Si aprofites la circumstància i motives precoçment i deguda la teua criatura... com no està contaminat per cartesianismes, ni euclidismes, ni escolasticismes... (no cal seguir, ja m'entens), esdevindrà de totes totes, el merescut (i esperat) successor d'Einstein que redimiria la Plana de Tombatossals.
Des de Mozart (açò ja no té el caire científic dels paràgrafs anteriors) segurament no s'havia donat una conjunció com la que ens has descrit en la vostra relació pare/fill: i si estem davant un geni semblant al de Wolfgang Amadeus? Així com aquell dominava els pentagrames, aquest dominarà la pentadimensió!
En fi, l'educació és fonamental en la vida de les persones.
Tu mateix.