Quan estàs constipat no pots pensar. Almenys no pots pensar clar. Un mar de mocs omple les teues vies respiratòries, mucositats apegaloses que, si bé són part de tu, necessites expulsar.
Amb tos i sense tos, per la boca, pel nas... Necessites un mocador, dos, tres si són d'usar i tirar. I el mal de cap, la congestió, fins i tot la desorientació. Atureu el món que jo em baixe!
No estàs per a res ni per a ningú, encara així, t'asseus i escrius aquestes frases.
I és que som masoques...
Només puc aportar un estudi sobre els mocadors de paper fet per la revista consumer, on per cert, també difencien entre edició en català i edició en valencià.
Posted by albert at desembre 5, 2003 11:26 AM