A rajaploma exprés.

FLOQUET

Sí, ja ho sé és molt poc original i recurrent parlar-ne del tema. De fet, jo tampoc no volia fer-ho. Però els mitjans de comunicació de masses no paren de donar la vara, m'han inflat el cap i, jo no he pogut estar-me'n.
Com el veig el tema de la mort de Floquet de Neu?
Jo, tot plegat, no ho veig molt greu.
No és greu que Floquet haja mort d'eutanàsia natural. No és greu que la nostra societat hipòcrita accepte aquesta mort digna per a un goril·la, però, al temps, la criminalitze per als humans. Tampoc no és greu que les mateixes persones que visiten un goril·la blanc al zoo, tinguen, al seu despatx, cendrers fets amb mans dissecades de goril·les negres.
No és greu que, una vegada més, hem demostrat al planeta que, l'ésser humà, és l'únic ésser viu que es capaç d'empresonar de forma cruel i autista, fins a la mort, a altres animals. Ni és és greu que puga fer, i faça, el mateix amb cosins germans d'altres espècies similars, o amb tot el que li posen pel davant (humans inclosos). No és greu que l'únic llenguatge internacional que siguem capaços de mantenir siga el de la guerra i l'atrocitat.
No és greu que “l'ésser més intel·ligent del planeta” siga incapaç d'entendre el llenguatge de la resta d'éssers, mentre, els altres, sí que l'entenen a ell. No és greu que els humans demostrem cada dia que el nostre grau de crueltat no té límits. Ni és greu que hagem demostrat que podem acabar amb tot.
No es greu que als goril·les els queden trenta anys, com a molt, de vida, gràcies a nosaltres. O als elefants, o als rinoceronts, o a tants d'altres éssers vius d'Àfrica i del món.
No és greu que Floquet nasquera en llibertat i, gràcies a nosaltres, s'ha passat la vida en una gàbia, de luxe això sí. No és greu, tampoc, que totes les seues mullers eren també lliures quan les van empresonar per fer-les viure amb ell, contra la seua voluntat, crec. No és greu que els fills i els néts de Floquet no hagen conegut mai la llibertat.
El més greu, al meu humil entendre d'ésser humà “europeu i civilitzat”, és que tots els seus descendents, tot i ser europeus de naixement, són, irrefutablement, "de color no blanc".
Perdoneu-me la ironia, però, on queda la superioritat de la raça europea?
On queda la nostra vàlua?, la nostra dignitat?
Ah! És cert, perdó, m'oblidava, clar, potser, no ens en queda.
Ara que ho pense, la vam extingir fa molts anys.
Fa ja una pila d'anys que la vam perdre. Potser, va ser el mateix dia que vam oblidar que, tots, provenim de l'Àfrica.
Potser.
Descansa en pau, Floquet. Descansa en pau!

I ara feu comentaris, au!