Ahir vaig anar a la presentació a Babel de La Mordassa de Manel Garcia Grau. Com sempre vaig arribar tard, justament quan acabava. Em van oferir un got de vi, d’agulla, i jo, abstemi vocacional, el vaig acceptar.
I és que ahir era un dia estrany, havia anat a una presentació de poesia el dia que havia mort Martí i Pol, si més no curiós. I, realment, jo no soc lector de poesia. Concretament, ara ja no soc lector de res. El meu fill de quasi tres mesos m’ho impedeix.
Es a dir, no tinc solvència per parlar d’aquest llibre.
Però soc com soc i ho faré. L’he llegit aquesta nit, sencer I d’una tirada. No soc cap heroi, són només 54 pàgines, i m’ha agradat.
MGG nega durant més de vint pàgines tot el negable, amb força i contundència:
No a la globalització de la badoqueria
Ni a cap índex Dow Jones del seu miratge
I més:
No a l’altives dels bocamolls:
Sols amb el deix de la rauxa heretarem la terra.
No als agents culturals sense agenda
Ni cultura ni cap dels seus tornaveus.
Recomanable. La mordassa, Manel Garcia Grau, Perifèric edicions, quasi nou euros. La cultura no té preu.