Són les tres de la matinada. La criatura renega una mica. L’experiència ens diu que ha perdut el xumet. Un pare assenyat entra a la seua cambra i, amb el total sigil torna a xumetitzar la criatura.
Per evitar entrebancar-se amb els mobles s’hi pot practicar a plena llum del dia, fins avorrir-se.
Però, que fer amb el nino sonoritzat que ha estat llaçat des del bressol, allà cap a les dotze i quart i no comptem trindre contacte directe amb el drap?
Les ulleres de visió nocturna son el remei?
Alternativament s’hi pot entrar arrossegant els peus, lentament i amb cura, i així evitar troballes innecessàries.
El problema, el gran problema és trobar el xumet i encertar, netament i a la primera a la boca de la criatura potencialment ploranera. I és en aquest cas on les ulleres de visió nocturna evitaran un inútil drama, al insistir en fer entrar un xumet anatòmic en una orella infantil, o pitjor un ull.
Per al cas que planteges, jo crec que hi ha una solució alternativa. L'anomenarem: Alternativa A.
Alternativa A: Es tracta d'oferir a l'infant o infanta un panoràmica de recursos amplia i rica en estímuls per a que desenvoupe la seua energia natural. Altrament dit: Omplis el bressol de xumets de totes les mides i formes i ell o ella ja s'agafarà el que més l'interesse quan en tinga falta, mentre l'humà de fa de pare o mare, dorm plàcidament i tendra.