Fa uns tres anys que acumule informació per tal d'escriure un llibre per a joves al que li anava donant voltes. Provisionalment, el vaig titular: “Marta i la sang reial”. Ja sé que no és un gran títol però, ja ho he dit, era provisional, no?
He fet recerques a Internet, a revistes “especialitzades”, com ara: “Año Cero”, “Muy interesante” i tota la pesca. Fins i tot, he visitat varies vegades la capella de la Catedral de València on es guarda el Calze Sant... En fi, que, modestament, m'ho havia currat, val?
Per què us explique tot això?
Perquè, recentment, després de tenir la trama completa de la novel·la, i d'haver-ne escrit uns 24 fulls i mig, han arribat a les meues mans un parell de llibres que juguen amb les mateixes variables: “La sang dels Càtars” i “El còdex da Vinci”.
Casualitat? Causalitat?
No són idèntiques, les trames, què va! Potser no tinguen res a veure, cap de les dues, amb la que jo estava desenvolupant...
Però jo, ara, ja no treballe amb aquell plaer, mira. Així que he decidit tirar els vint-i-quatre fulls i mig a la paperera virtual.
Nota:
Confie que no s'esborre l'arxiu, per si de cas... Mai se sap!
L'administració té càmeres i micros a totes les cases de nova construcció. Si tens alguna idea bona, no dubten en vendre-la al millor postar...
Ja ho saps, quan escrigues tapa la pantalla de l'ordinador amb una fulla. Encara que també tenen un dispositiu a tots els ordinadors comprats a partir de 1995.
En "serio" ara.
A mi m'ha passat una cosa semblant. Hi ha un anunci que pràcticament còpia part del final d'una novel.la que he acabat de fer. Deu de ser l'imaginari col.lectiu, que tot ja és escrit, o que els temps (que estan canviant) ens espenten a fer coses semblants.
O que el jurat d'algun premi també sigue creatiu d'alguna agència de publicitat...
Uns pensaments assenyats, sí senyor! Però tem que res de tot això és encertat al cent per cent (entre altres coses perquè doneu diverses opcions i si es reparteixen el percentatge entre totes han de sumar cent! ehem) La veritat (a més de fer-nos lliures) és una altra. La causa de l'afer Sant Calze (disculpeu que improvise un possible títol per a una fenomenal possible sèrie), la causa deia, és molt més profunda del que sembla. S'ha detectat activitat d'una secta oculta però potent, que a través d'un captador d'ones energètiques inframinúscules semblants a les que es produeixen en les successives particions de cèl·lules mare, capten les lleugeres alteracions que un cervell humà fa en pensar. El curiós és que segons el tema sobre el qual penses, les ones tenen una freqüència precisa. I ells, naturalment, han esbbrinat (la doble b és un criptograma, no em pregunteu res més de moment) quina longitud d'ona emetem quan pensem en el calze cristològic. Encara més si el pensament és literarioargumental. A partir d'eixe moment, es dediquen a parar petits paranys per enxampar l'homo sapiens en qüestió: llibres que inesperadament trobem, imatges, somnis (sí, fins i tot arriben al subconscient), desviament en algun viatge, fan que guanye algun premi... És a dir, Pep, diguem-ho clar: ets l'elegit per a que escrigues la gran novel·la sobre el calze. No ho dubtes.
El més perillós és que a "ells" no els podem descobrir. Van vestits tan informals que passen desapercebuts entre la gent. Potser algun d'ells treballa al teu costat... O és expert en informàtica... O llig A rajaploma...
Ah! No se sap ben bé què volen a canvi. Les dues darreres persones que havien ensumat alguna cosa i han rebutjat el subtil oferiment de bastir un bon relat han tingut un gir sobtat en la seua vida.
Pel que fa a la coincidència d'un spot publicitari, Albert, no t'ho prengues malament. Els del món de la propaganda són volàtils per naturalesa. Deixa passar unes llunes. Allò que s'escriu queda, els anuncis... no tant.