Com l'Albert, jo també he fet algun bolo aquests dies.
Ahir en vaig fer un a Vinaròs.
Va ser una experiència completa, amb multa inclosa, per excés de velocitat.
Tornem-hi, més que una experiència completa, anem a deixar-ho en una experiència. Sense adjectiu.
Voldria però, destacar-ne una anècdota.
En l'apartat de “preguntes a l'autor”, una jove de l'auditori:
-Pep, t'han donat algun premi literari?
Jo, tot content, vaig contestar que sí, que era afortunat, que alguna cosa m'havien donat.
-Quins? Quins premis t'han donat? -incidia ella.
Jo, dissimulant modestament la vanitat, vanagloriant-me humilment del meu currículum, regalimant litres de baba jactanciosa (això sí, ben dissimulada entre els pèls de la barba), em vaig posar a relatar-li, a la jove en qüestió, i al públic en general, la relació de premis que m'han donat.
-Ja, però -em va tallar la jove, sense deixar-me acabar-, de premi important, vull dir.
Vaig fer un silenci breu. Només un mutis d'un instant, el temps just per tal d'empassar-me, d'una engolida, tota l'estufera discreta que feia un moment havia vomitat.
-Una altra pregunta, si us plau!