Avui fa quinze dies exactes que vaig decidir prendre’m un temps de reflexió literària. Va ser un càstig autoinfligit sense massa consideració. I és que estava emprenyat, ofés i deprimit.
I tot per la tercera negativa consecutiva de publicar una de les meues novel•les.
Volia ser, almenys per dues setmanes, una persona normal. Amb tot el que comporta. No he escrit una línia, no he llegit res, ni el correu comercial ni les obres completes de Faulkner, gairebé com el noranta per cent dels nostres compatriotes…
He estat sumit en la major felicitat possible i tanmateix em faltava alguna cosa…
Per això he tornat. He tornat amb més força que mai.
Per cert, com poder dir que la fantasia I la ciència ficció no interessa als joves valencians?
Serà que el senyor dels anells, guerra de les galàxies i matrix són novel•la històrica verídica.
Altre dia parlaré dels editors…
Posted by albert at març 4, 2004 05:06 PMÉs una alegria recuperar un foll per a la causa perduda que ens aplega. Hia! Hia! Hia!
Benvingut company!