A rajaploma exprés.

NOVES PERSPECTIVES PER A LA HISTÒRIA DE CASTELLÓ: L'ARXIU INÈDIT II.

L’origen de les gaiates.

Segons es desprén dels estudis dels dos intrèpids investigadors, és del tot impossible que qualsevulla persona amb dues mans baixe des de la muntanyeta de la Madalena amb una canya o un gaiato en una i un saquet amb les restes del dinar en l’altra (1). Si ho hagueren fet així, la quantitat de nafres produïdes per les caigudes seria suficient per a delmar la futura població de la capital de la Plana (2). Cal pensar que l’autopista no existia en aquella època, però si que existien els camins, les sèquies i fins i tot algun assut.

Així doncs, on queden les històries que els avantpassats locals ens han contat sobre les gaiates ?

Molt preocupats per la troballa empírica que havien fet, els nostres intrèpids investigadors (3) van intentar desenvolupar tota mena de teories per tal de justificar, malgrat la seua perillositat, l’ús del bastó-gaiata per a baixar al pla. John Clayton i Bart Morgan van baixar des del ermitori al pla vint i tres vegades en quinze dies, assolint una marca difícil de superar. De dia i de nit. I en aquest cas, quan la foscor era absoluta, va ser més difícil portar també un fanalet.

Just quan la decepció vorejava les seues ànimes, quan pensaven que el mite del gaiato i la canya era sols això, un mite, van trobar a l’Arxiu Municipal, amagat dins el llom d’un llibre antic, la missiva que va transmetre Na Violant d’Hongria, esposa fidelissima del benvolgut rei Jaume I, a una amiga i confident de la cort, Na Absoluta de Salzedella. L’original, ara perdut, es conservava en francès, llengua molt emprada per encriptar el gènere epistolar en aquella època, que ací modernitzem per a una major comprensió.

Chère amie, je suis désireux de vous voir encore pour jouer que nous savons, mais pendant que le moment arrive je vous compterai qu'ils font les autochtones de la ville de Castelló, population qui notre monsieur, mon mari, Jacques, a accordé le temps de la lettre de population récemment. Parce que les villageois prennent toujours au-dessus d'une canne, comme une gaiata, en défendant des moustiques qu'ici sond grands comme une pomme. La procédure qu'ils utilisent est la suivant: quand ils localisent un de ces insectes un résident le sujet des ailes avec les deux mains, pendant qu'il l'offre à un deuxième gaiata au criez de vous donnez-le.

Exigents amb la troballa, van intentar provar-la. Per això van fer punta al Quadro de Santiago, on els mosquits eren de millor calibre. Dresprés de setmanes jugant amb els mosquits i els gaiatos van publicar al butlletí de la castellonenca l’article “El Boli-Dali, reglament d’urgència per a un joc quasi perdut.”

John Clayton i Bart Morgan felicitant-se per la trobada a la porta de l'antic arxiu municipal

---------

(1) Els nostres intrèpids investigadors ho van provar, amb resultats esgarrifosos.
(2) Recordem que no havien estat descoberts ni els antibiòtics ni les sulfamides, i en cas d’infecció la mortandat era pràcticament total.
(3) D’ací endavant anomenarem als nostres intrèpids investigadors com a J&B, inicials de John i Bart.

Continuarà...
Copyright notice
Tots els drets d'aquests materials pertanyen, lògicament, al seu autor, Albert Garcia Pascual.

Posted by albert at abril 8, 2004 10:34 AM