Una persona discreta sap passar per la vida sense estridències, sense alçar la veu, sense fer soroll, sense molestar el veïnat. Una persona així, viu, deixa viure, i se'n va tan senzillament com ha estat entre nosaltres.
Hi ha persones discretes que a més de ser reservades i silencioses, estiren la mesura i la prudència fins que aconsegueixen el do de la invisibilitat. No és el cas del meu amic.
Hi ha d'altres però, que per més considerats que siguen, per més senzills que vulguen aparentar, per més que s'esforcen en mostrar-se humils de cara als altres, se'ls nota de bon tros que amaguen darrere del mirall una bona dosi de vanitat. Tampoc és el cas de qui us vull parlar. En absolut.
Hi alguns però, molts pocs això sí, que no s'esforcen en ser res, que no persegueixen reconeixements, ni honors, ni medalles, ni volen passar a la història, ni res d'això. Hi ha alguns que, quasi com qui no vol la cosa, carregats de modèstia, humilitat i senzillesa, canvien el món, tu.
Permeteu-me que em faça el xulo, que siga ben immodest, que faça ostentació, que estiga públicament molt orgullós d'haver conegut a una d'aquestes persones especialistes en aconseguir un món millor. Per meteu-me que en presumisca, sense discreció, d'haver estat el seu amic.
Vicent m'ha ajudat tant que no ho se dir.
Però no a mi i prou, eh? Ens ha fet la vida millor a tots els que hem estat al seu voltant. Ha estat una d'aqueixes persones que silenciosament, però sense ser invisibles, ens ha fet crèixer. Ha dignificat la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país.
Val, no l'ha fet més gran, això no! Però l'ha fet millor, caram! Ha fet avançar camí a les persones i institucions del seu entorn! I, qui actua local, canvia global, ja ho sabeu.
Vicent Marçà ha ajudat a créixer en llibertat a un munt de xiquets i xiquetes, ensenyant-los a estimar la seua terra, a estimar unes altres cultures, a fruir-ne del plaer d'escoltar històries vora el foc, o de llegir llibres divertits al llit abans d'anar a dormir.
Ens ha ensenyat a molta gent a lluitar per les coses ben fetes. Ens ha ensenyat. Perquè, per damunt de tot, Vicent era mestre i això es notava, de fet, els seus llibres no poden evitar de ser tan didàctics com ell.
Vicent Marçà ha canviat el món que l'envoltava i, ho ha fet amb tanta senzillesa, que ens ha fet creure a molts que la cosa podia ser fàcil. No ho és! Es veu que s'ha de treballar molt. Es veu que s'han de pegar moltes pedalades. Vicent no parava d'obrar. Era una màquina, un corredor de fons que hi posava l'ànima en tot el que feia. Un lluitador que duia molts fronts oberts. I tot ho feia bé. Molt bé. I sense estridències, tan silenciós com la seua bici.
Per sort no ens ha deixat el silenci. Ens ha regalat, a banda del seu record inesborrable, la seua paraula.
Per a sempre.
Un munt d'articles llegits a la ràdio o publicats a la premsa, cabassos de contes, més de vint llibres publicats i, ben segur, una pila de coses escrites a sa casa, que encara no han vist la llum, a punt de viatjar a les editorials.
No em negareu que no té mèrit, la cosa. Una persona tan gran, que ha sabut passar així per la vida, només ens podia deixar com ho ha fet ell: Ara, a l'agost, quan tots estan de vacances, sense fer soroll, sense molestar, amb discreció.
Posted by pep at agost 5, 2004 03:19 PM