novembre 18, 2004

SILICONA

(Als amics d'Acció Cultural de Castelló que han sofert per tercera vegada una agressió amb silicona a les portes de la seua seu)

Hi ha persones que, en un afany de mantenir neta i pura la societat que ens envolta, s'afanyen a posar-hi silicona asèptica i higiènica als xicotets forats per on s'escola aquella mica de consciència que tanta nosa ens fa. Són uns ciutadans anònims que es dediquen, incansablement i heroica, a segellar els focus de contaminació cultural que hi apareixen al nostre entorn com els bolets a la tardor.
És el cas de la seu d'Acció Cultural del País Valencià a Castelló. Per l'ull de la ferradura, de la porta, de la seu, d'aquesta entitat, surt, cada dia, una veu incansable, que ens recorda, que tenim una cultura, i una llengua, i que ens és pròpia, i que podem gastar-la, i que tenim dret a fer-ho, i que no passa res si ho fem, i que és un vehicle útil, i que si en fem ús de la nostra llengua i de la nostra cultura, el nostre país serà més lliure, i que... uff!
La veu que surt cada dia pel pany de la porta d'ACPV ens contamina el pensament i ens fa dubtar de les meravelles de la VICIADA (Veritat Irrefutable de les Coses Importants Dels Analfabets) que ens transmeten per la TONTA (Televisió Oficial Normativa Totalment Adaptada) els nostres líders que tant ens estimen. Però, gràcies a aquesta gent que, de manera silenciosa, va desinfectant els focus de resistència, els ciutadans de bé ja podem viure en pau.
I, mira, si no és molt de demanar, ja que estan posats, alguns agrairíem a aquests voluntaris de la nit, que, si els ha sobrat una mica de silicona, ens en posaren també a la boca per no poder xerrar, i als ulls per no haver-los d'obrir, i al nas per no sentir la ferum de la VICIADA, que tot i que sabem que tot el que diuen és “de veritat de la bona”, cada vegada fa més fortor de mentida podrida.
Jo no soc malparlat, però, com que darrerament tot plegat fa tanta pudor, no podrien posar també, de pas, una mica de silicona, dic jo,...al cul dels pudents?
De bon rotllo, eh?

Posted by pep at novembre 18, 2004 03:01 PM
Comments