Sempre em passa igual, quan visite a determinats clients, una ombra pesant del més fosc pessimisme m'omple per totes bandes.
El tèxtil no va, el calcer cau, les grans companyies, monopolis permesos, veus xamàniques d'obscurantisme racional, ens ofegen, no ens deixen traure el cap més enllà de poder pagar els nostres impostos. Tot per que altres puguen fer aeroports per als seus amics.
Diu Battiato, cantant que darrerament l'estic sentint massa, que les barricades a la plaça es fan per compte de la burgesia, que crea falsos mites de progrés.
Potser tinga raó.
Segurament ens trobarem algun dia, a la barricada, llamborda en mà.
El problema és que no sé en quin dels dos costats...
Posted by albert at juny 16, 2005 07:39 PM