juny 17, 2005
Llibres i menjars.
Diria el poeta que menjar i llegir no és de bon avenir, i diria bé. Durant anys, els que vaig estar treballant a la ciutat de València, practicava l'esport –d'alt risc- d'engolir plats d'animals i vegetals morts al temps que devorava un llibre acabat de comprar. No sigueu malpensants, no sempre era el mateix llibre...
Vaig conèixer, per casualitat, una llibreria de vell allà al carrer Sevilla. Una llibreria on podies trobar edicions retirades de llibres coneguts, llibres de segona mà, d'aquells que fan llegir als instituts o que venen de buidar un pis. I també llibres antics amb pretensions d'inversió. D'aquestos vaig adquirir pocs.
Però dels altres, dels barats si que en vaig comprar. Molts. A vint duros. Molts eren de ciència ficció, de l'extingida col•lecció Ciencia Ficción Bolsillo d'Ultramar. Vaig conèixer Vance, Farmer, Lem... Vaig comprendre Asimov.
Però no era fàcil menjar i llegir, no. Ara, conserve els llibres, encara pots trobar-hi algun fideu a la pàgina trenta de el mundo del rio. Crec que això li dona consistència a la literatura. Perquè la ciència ficció és literatura, no?
Potser per aquella formació – o deformació—he esdevingut el que soc, i ja no ho puc canviar. Ni vull. M'agrada escriure ciència ficció, encara que els perjudicis dels editors, i fins i tot d'alguns companys, s'entesten en fer-me creure que el que faig no te importància.
Be, tot aquest rotllo era per anunciar que aquesta nit de divendres, 17 juny 2005 estaré sopant i parlant d'un dels meus llibres. Amb el meu bon amic Pep Castellano.