Ahir vaig estar a un sopar. El programa era senzill: un grupet d'autors (15!) xarrariem dels nostres llibres, després sopar i al final, la gent podria comprar els nostres llibres.
Però abans ens van fer un autèntic mitin. L'organització ens va parlar del que significa ser nacionalista i d'esquerres a la ciutat de València. Del treball que porta organitzar un acte d'aquelles característiques. I “lo parits “ que eren perquè ho havien fet perfecte.
Doncs no. No hi havia llibres de tres autors, i dos eren Pep i jo mateix.
És cert que nosaltres som amateurs, no com altres dels que eren a aquell sopar. Que els ingressos per la venda dels nostres llibres no són destacables, però …
No és ser eficaç l'oblidar-se de demanar llibres de persones que van a sopar havent de recórrer un grapat de quilòmetres. I total per a parlar tres minuts sense més.
Possiblement no seran tant parits com ells es pensen, crec jo.