A rajaploma exprés.

Benvolgut amic: moltes gràcies per la generositat i l'amistat. I per seguir compartint la bona literatura, com la teua.

En Manel Garcia Grau va ser professor meu a l'UJI ara fa sis anys. És un dels principals culpables de despertar en mi l'interès per la poesia, i cada èxit poètic seu el sent un poc meu i esdevé indispensable a la llibreria de casa. Felicitats!

Vaja, no sabia res. Enhorabona Manel! M'alegre molt, de veritat.
Jo ara estic estudiant Periodisme a la UV i també és ell una mica el culpable perquè em va animar que em diguera que escrivia molt bé. Jo no ho crec però la carrera m'està agradant molt i encara que finalment no em va ficar el 9 (ejem) tinc molt que agrair-li.
Espere que vaja tot bé. Salutacions d'una ex-alumna.

EL MANEL ENS HA DEIXAT!!! Molts cops, la vida amaga secrets i cops a qui millor creu que la comprèn. El meu més sincer condol a l'entorn del POETA... i a tots i totes als qui ens va transmetre el deliri per la poesia. Trobaré a faltar cada nova aportació magistral del POETA. Fins aviat Manel!!!

Ens ha deixat un dels millors poetes que mai he conegut, millor professor i indescriptible persona.
Jo sóc una alumna més d'eixes a qui, com a J. M Piquer, vas infondre una gúspira de passió per la poesia, cosa que mai et podré agrair suficientment, ara ho seguiré fent mirant al cel.
T'estimem Manel,
se'n va un poeta,
se'n van les paraules
es queda la poesia
Ens quedes.

Un excel·lent poeta del Maestrat. Un gran defensor de la nostra llengua. Una pèrdua irreparable per a la llengua i la cultura catalana.

Ahir vaig saber que te n'havies anat de viatge.

Mai no oblidaré el que em vas dir quan vaig anar per última vegada al teu despatx: "Per gent com tu val la pena ensenyar, Clara".
En aquell moment no vaig saber què dir-te; tan de bo un dia ens retrobem i puga fer-te l'abraçada que em vaig amagar després d'escoltar allò.

Perquè hi ha coses que romanen en el nostre pensament: paraules boniques, paraules dolces, paraulotes, parauletes... i entre elles i un somriure, sempre hi seràs tu.

Ahir, te´n vas anar allà dalt,dona-li un beset a la meua mare. Fa un any, per aquest temps estavem parlant al teu despatx,de la meva il.lusió per ser mestra, de lo bonic que va ser la conferència de Vicent Marçà...qui anava a dir que un any després de ajudar-me a ser un poquet més mestra ja no estigueres.

Sempre et portaré amb mí, perquè vas ser més que un mestre.

Ets el millor mestre de tota la meua carrera. Mai oblidaré les teues classes i la motivació que ens donaves per a viure la literatura. Estigues on estigues sempre tindrem present els teus consells i les teues paraules plenes de poesia.