Vicent Usó ressenya aquest diumenge passat els contes inversos al suplement Cuadernos del Mediterraneo.
"30/5/2006
NARRATIVA
Un recull plural i iconoclasta
Albert Garcia
Contes inversos. Conversos i diversos
Edicions Brosquil
València, 2006
Albert Garcia (Castelló de la Plana, 1967) va guanyar, amb “Contes inversos: conversos i diversos”, la darrera edició del premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado, que promouen a Castelló la Diputació Provincial, la Federació de Colles i la Llibreria Babel. Abans havia publicat “Una Magdalena moguda”, en col•laboració amb Ruben Montañés, la narració històrica “La revolta ignorada” i la novel•la de ciència ficció “Aquell matí era perfecte”. L’any passat, un relat seu va veure la llum dins l’aplec “Els fills del capità Verne”, un recull de relats amb què la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia va voler commemorar l’Any Jules Verne.
“Contes inversos...”, més enllà del joc de paraules, reflecteix l’essència d’un recull unificat tan sols per l’estil de l’autor, amb certa retirada al to humorístic i a cercar el caire més sorprenent de la realitat en uns relats de plantejament senzill, que fugen de complicacions innecessàries i intenten, a partir de la diversitat de formes, retratar un món que no sempre és com ens sembla a primera vista. Efectivament, n’hi ha per a tots els gusts, de relats. D’aire clarament subversiu i humorístic i de perfils més dramàtics, de configurats a partir d’un malentés i d’altres més diàfans, que llisquen sense amagar informació al lector, de final feliç i de final tràgic, de narrats per una veu convencional i de bastits a partir de les paraules d’una llonganissa, d’una formiga o d’un virus informàtic, de configurats sobre un simple diàleg i d’organitzats des del monòleg o la cadència suau d’un narrador omniscient, de curts i de molt curts, de lúdics, de negres, de fantàstics i de costumistes. De tota mena i per a tots els lectors.
Potser, a la gent de Castelló, li farà més gràcia la lectura d’un dels relats on la figura del Tombatossals de Melchor Zapata, que llueix en una rodona de la ciutat pren, en la ficció que proposa Albert Garcia, el lloc d’una famosa estàtua novaiorquesa que, en una pel•lícula no menys coneguda, acaba precipitant un final que genera en l’espectador, a més de sorpresa, una enorme inquietud. Però, més enllà d’algunes referències a les iconografies local i universal, el lector comú trobarà alguns relats estimables, com ara “Joc”, on precisament la referència a un joc d’infants ben innocent, de la mà de l’extrema simplicitat expositiva, provoca un efecte trasbalsador. O com “Virtualitat real”, on es dóna compte dels ingents esforços que requereix l’excel•lència. O com “Ací no s’aturen els trens, mestre”, un conte on es barregen, amb èxit, la denúncia contra els efectes devastadors de les guerres i una atmosfera inquietant que beu dels millors relats de terror. Un ambient semblant, en part almenys, al d’un altre dels contes més remarcables, “Aquells meravellosos anys”, que parodia els sopars commemoratius que organitzen els antics companys de l’escola o l’institut per tal de retrobar-se i evocar els temps passats. La paròdia, per cert, és un dels recursos que prefereix Albert Garcia, ara a partir dels jocs bèl•lics infantils, ara del western, com és el cas de “Cowboy a jornada completa”, on mescla l’atmosfera del saloon amb la flaire dels tupper-ware. Dues icones que, segurament, mai no haurien imaginat d’anar juntes enlloc."