Ahir dilluns va morir el poeta, i amic, Manel Garcia Grau. Un dels millors que he conegut, un intel·lectual, sona estrany aquesta paraula per als temps que vivim, escriptor i alhora bona persona.
Dimecres passat vaig parlar per telèfon amb ell una estona. Estava animat, tenia ganes de parlar. Jo estava treballant i no vaig estar a l'auricular tot el temps que m'hauria agradat. Però en sentir la seua vitalitat vaig entendre (desitjar?) que estava guanyant la batalla, malgrat tots els avisos que m'havien arribat de familiars i amics.
Va morir parlant de llibres.
Només un record per a ell i una gran abraçada a la família.
