Als deus, als herois, fins i tot als reis i governants els encimbellen la massa, la gent. Poden ser prescindibles, poden ser odiables, però no ens han de ser indiferents.
En canvi, els altres, els deuets, els que es creuen al cim del mon, els que es noten superiors només perquè ells creuen que s’ho mereixen, els que pensen que la seua paraula és cultura, són prescindibles, odiables i em deixen indiferent.