juny 12, 2006

Caminar amb Manel

Ens ha arribat un escrit de Vicent Marçà i Ibañez . I ens ha donat permís per penjar-lo. Gràcies Vicent, caminarem amb tu fent esboçar somriures, també.

Escric en record de Manel, el mestre, l’amic, el company. Vaig conèixer Manel en un poble de Suïssa, Interlaken, anava amb la meva familia a veure món i en veure un cotxe de Castelló vam parar per saludar-nos. Jo encara era molt menut, tot i això tinc la imatge ben gravada. Coses del subconscient, diuen que s’encarrega d’enregistrar els moments més importants de la teva vida. Ens vam creuar en el viatge, en terres llunyanes, i ja no hem desfet camí. Uns anys més tard, va ser Manel qui descobrira mon pare com a escriptor, qui el va guiar dins el món literari. Va ser Manel, qui va reforçar l’estima vers la literatura de la meva germana, i va ser Manel qui em va fer descobrir que la poesia és una bona drecera pels sentiments. I ha estat Manel un dels qui ens ha fet reviscolar desprès que la mort del meu pare ens deixara estabornits. Amb la seva companyia, amb la seva tendresa, amb la seva estima sincera i reconfortant. Tinc moltes més imatges enregistrades de Manel i moltes ho són amb el pare al seu costat. L’un al costat de l’altre presentant llibres, enraonant, fent broma, l’un al costat de l’altre inventant móns millors que aquest, fent d’aquest un món molt millor. Tots dos van fer literatura amb majúscules, com els agradava dir, però sobretot han fet vida en majúscules. Han viscut, han donat vida i ens ajuden a viure. Viure quan la tristesa no et deixa veure, viure quan la solitut et plora, viure quan la vida fa mal. Però viure. I viurem per poder fer-los viatjar amb nosaltres cap a móns millors, per fer-los viure entre els seus lectors, per recordar-los a cada pas, en cada mot, en cada gest. Serà dur, és dur, les cicatrius no acaben de curar-se mai, però caminarem al teu costat Olga, farem esboçar-los un somriure a tots dos en veure’ns forts, rebelant-nos contra les injustícies, tirant endavant i estimant com ells estimen.

Vicent Marzà i Ibáñez

Posted by pep at juny 12, 2006 08:17 AM
Comments