Quan l’amor no és correspost mai no recordes dates exactes. Saps que va ser en primavera, o que aquell dia plovia, però no pots definir exactament si va ser un onze d’abril o un trenta de maig.
Quan et fan obres al carrer passa una cosa semblant. Saps que estan, com la persona estimada, que et fan mal, com l’amor que tens, però no saps mai la data exacta del seu començament.
El meu carrer està d’obres, no sé si un mes o dos. Segurament està dins d’aquest interval. Estan canviant les voreres. Primer les han alçades, de punta a punta, després han soterrat un tub – de la companyia de l’aigua, crec – i ara estan ficant el rastell. El més impressionant és que només hi ha tres operaris. Sembla que no tinguem dret a queixar-nos, estem treballant per tu, diu un cartell…
Si aquest ajuntament preelectoral haguera donat la llicència per a la construcció de la Via Àpia, l’imperi romà seria poc més gran que Liechtenstein.
Avui m’he caigut perquè he clavat un peu en un forat del meu carrer en obres, respecte la meua integritat física, poca cosa: dos blaus als genolls, una rascada al braç i em fa mal tot el cos.