Ahir no vaig poder dormir migdiada. Els obrers que atonyinaven el carrer no descansen. Mai. Almenys quan jo ho intente, serà per incompatibilitat de caràcters.
Quan jo, amb cara de no haver dormit, vaig eixir al carrer, vaig veure la magnitud de la tragèdia: del costat de la trapa de la connexió d’aigua potable eixia un raig que arribava fins la paret.
L’operari, en veure’m va posar una pedra al damunt del punt de fuita. Jo li vaig dedicar la mirada amb tot l’odi que podia (no havia dormit migdiada)
Vaig mirar el riuet d’aigua que es perdia per la malmesa vorera. El vaig mirar als ulls. Vaig fer un exercici de deducció, vaig reunir les proves, com els de csi, i vaig proclamar:
Que és el que heu fet?
Ell, martell pneumàtic a la mà, va contraatacar: no hem estat nosaltres.
Ara ja han passat 24 hores i la fuita és més gran. El cap d’escala, com a autoritat representativa de la finca, ha parlat amb la companyia Facsa (la foment), i ells han contestat que això és cosa nostra, de la clau de pas fins a dins de la finca és cosa nostra. Els obrers han dit que ells no saben res, però que ho repararan. Demà és festa, a l’altre divendres... Per a coses com aquestes necessitem l’aigua de l’Ebre.