Avui hem despertat i ells havien marxat. Sense grans sorolls, gairebé sense que ens adonarem. Potser s’han cansat de guanyar, potser ja han tret tot el que volien.
La gent ha eixit al carrer, com tots el dies, a fer la seua. Uns han anat a treballar, altres han gaudit de les seues vacances. Només ens hem adonat del que passava al sentir silenci en el dial d’aquelles emissores que blasmaven, contínuament, contra nosaltres. Ens hem adonat al comprar el diari, íntegrament en la nostra llengua. Ens hem adonat a rebre telefonades de coneguts, i reconeguts, col•laboracionistes que renegaven d’ells i juraven que sempre havien estat dels nostres.
Ens hem adonat al no sentir-nos estranys casa nostra.
I ara com ens ho farem, sense ells, sense enemic?