Diu el GDLC:
sesta
[s. XIII; del ll. (hora) sexta 'hora sisena del dia', corresponent a les 12 del migdia, hora de més calor i més propícia a dormir, sobretot havent dinat]
f 1 Primera hora de la tarda.
2 Migdiada.
migdiada
[1803; de migdia]
f 1 Temps al volt de migdia. Les xafogoses migdiades d'estiu.
2 Dormida que hom fa després de dinar. Fer la migdiada.
I a mi m’agrada fer la migdiada. Diuen que la migdiada perfecta és la que només dura vint minuts. No tenen ni idea.
Durant l’any normal (tret de l’estiu) faig migdiades de mig horeta, més o menys si la feina i el normal discórrer dels esdeveniments m’ho permet. Els dissabtes “abuse” una mica i l’allarge fins que el meu fill no pot més i em desperta.
A l’estiu és diferent, no treballe a les vesprades i amb la calor, morfeu apreta més del compte i em puc despertar enmig d’un bassal de suor.
De totes maneres, contradient al ja desaparegut premi nobel, sóc de migdiada de sofà, cos present, al menjador i amb un documental d’animalets del masai mara.
Lluny estan els dies (sobretot dissabtes) quan encara no tenia deures familiars que feia migdiades des de les tres fins les deu de la nit. Eixia a sopar, cafenet i altra vegada a dormir. Segurament estava empeltat de gens de marmota.
Dedicat als màrtirs de la modernitat, que no poden gaudir d’aquesta vella pràctica.