Hi ha moments a la vida d'un home, un pare, que n'hauria de romandre callat. Sobretot si et pregunten un que et sembla si…
A mi em van preguntar que et sembla si anem al zoo de València? I vaig contestar be. Després em van preguntar que et sembla si anem en tren? I jo vaig contestar be. La tercera pregunta va ser que et sembla si ho comentem amb la família, a veure si venen els nebodets? I vaig dir be.
El zoo de València no es pot comparar amb altres zoos. No s'ha de comparar, no cal, és inútil. Visitant la web ja em vaig adonar que era poc més que un estable al centre de la ciutat. De veure al lleó Alex, o a la hipopotama Glòria o a Marti la zebra o Melman la girafa, res. (estic endinsat en la filmografia infantil)
No eren encara les deu del matí d'un diumenge de meitat agost i jo estava intentant baixar per les escales mecàniques de la subterrània estació de Castelló amb un carret de xiquet, una bossa plena de roba de recanvi, una altra bossa plena de menjar i un xiquet. Això sí, emocionat i content.
Quatre adults i tres infants de set, tres i tres anys. Tota una banda de pagesos que anàvem a la capital.
El viatge en tren, un hora i escaig, em va transportar als anys on jo era usuari d'aquest mitjà, quan estudiava a València i el tren, la Renfe, era el que m'apropava/allunyava de la ciutat de la Plana.
Vaig mirar tots els viatgers, mai hauria pensat que un diumenge al matí la gent no tinguera altra cosa que fer que anar a la capital del Túria, veges tu!
Em va ficar una mica nerviós un home d'aspecte taliban que es va descuidar la bossa a quan va baixar a l'estació de Sagunt. Després d'uns segons, va tornar a pujar al tren a recollir-la. Va ser un moment, però va ser intens.
Vam cantar cançons, la de l'elefant que va en bicicleta, la de des cabretes que tinc a una cabana… O siga que de becaina matutina, res.
En arribar al Cabanyal (concretament a l'estació de) vam pujar a un autobús roig, a euro deu per persona, un preu excessiu, crec.
Després, a Vivers. Vam entrar al zoo. Menut, atapeït, un munt de sensacions. Un olor a fem insuportable. Vam veure com estaven d'amagats els hipopòtams, com es gronxaven els simis, com patrullava la lleona, mentre el lleó se la llepava molt tranquil•lament. Vam veure pixar a una girafa i a un rinoceront.
Fins i tot hi havia un toll ple de tortugues de florida, com el germà d'en Bush.
Els cocodrils estaven fresquets dins de l'aigua.
Vam veure un samaruc!
Sis euros i escaig per persona adulta i tres per xiquet, que aniran directament al capítol de despesa ordinària.
Després un entrepà, el cambrer es va equivocar i ens va tornar de més (ingrés extraordinari)
I vam passetjar per l'antic llit del riu fins el Gulliver. El Gulliver és un gran nino tombat que està ple d'escales i tobogans. Una gran falla ignífuga(?) de fibra de vidre, joia i autèntic plaer per als menuts. Sol d'injustícia i dempeus per als majors.
Al tornar a l'estació (ara la central) vam descobrir que encertat vaig estar en portar el carro del xiquet.
Com a balanç general val a dir que els xiquets s'ho van passar d'allò més be, però jo vaig necessitar (i la resta dels adults també) tres dies per a recuperar-me.
Posted by albert at agost 21, 2006 12:06 PM