Al principi de l’agost vaig rebre una quantitat no menyspreable de trucades de familiars i amics. Era gent que marxava de vacances. El ritme de la conversa, mes o menys era el següent:
—Hei, sóc tal, com va?
—Be, i vosaltres?
—Marxem demà de vacances. Vosaltres no en feu?
—No, enguany ens quedem a la ciutat.
—Podríeu fer-nos un favor?
—Home, si està a la nostra mà.
—Podeu passar per casa i recollir el correu i moure les persianes per tal de fer veure que hi ha gent...
Fins i tot una persona va deixar, deliberadament, pernil, fuet i begudes al frigorífic per que poguera almorzar, si em venia de gust.
Vaig haver de fer una llista, un horari per a no descuidar cap casa.
Ara ja estic tornat claus, la gent ja està tornant. No m’han entrat a furtar a cap de les meues cases. Hem enganyat els dolents. Estic per demanar referències per a l’any que ve i enganxar paperets a faroles i comerços:
Xic honrat cuidaria cases per vacances. Serietat i referències. Econòmic.
Seria una forma de treure profit de les meues no-vacances.
Com fan a les planes de contactes de Mediterráneo, podries incloure, pel mateix preu: "La foto és real".
Posted by: josep at setembre 10, 2006 04:34 PM