Un dels somnis que tinc, quan arriba Nadal, és que em regalen un pernil. Podria anar jo a comprar-lo, no és una cosa que arruïnaria la meua balança de pagaments. Però no, crec que és millor que te’l regalen. Ja feia temps que no ocorria, recorde quan alguns proveïdors competien per fer el regal més “aparent”.
Ha hagut de ser la meua sogra, que en un punt de generositat (i coneixent la meua debilitat) ha decidit alegrar-me les festes.
No és un pernil normal, és un pernil del Bierzo i està una mica fumat. Un plaer inesperat i digne de gourmet.
El problema, ai sempre hi ha un problema, és que, tot just encetant l’any, ja he tocat os. Com deia Bobby McFerrin “simple pleasures are the best”.
Quina casualitat! També la meua sogra m'ha regalat un pernil. Quina llàstima que la casualitat no siga completa... el meu no és del Bierzo! Però igual ens el fotrem! Feliç any i bon profit.
Posted by: josep at gener 3, 2007 12:35 PMA mi ningú no em regala pernils! Pot ser perquè als USA han estat prohibits durant molt temps (coses de la peste porcina aquesta)i ara que s'han obert les fronteres es paguen a preu d'or. Hauré de llençar una indirecta als sogres a veure si es decideixen a afluixar la mosca o a fer una mica de contraban...
Posted by: Salvador at gener 3, 2007 03:54 PM