Tothom creu que les seues festes són les millor (tret d'alguns desnaturalitzats), i estan en un error.
Les millors festes son les del meu poble. O almenys això és el que jo recorde.
Corrien els vuitantes i jo era un postadolescent amb un problema: la manca d'efectiu. Recorde que per aquells anys, si t'ho sabies fer, amb mil duros passaves les festes amb una certa dignitat. La llàstima era que la setmanada, visitats padrins, avis i altres tiets, no arribava. I també hi havia altre problema, la setmana de festes, tret del dilluns, que era festa local, era a tots els efectes lectiva. Es a dir, que si gaudies de la festa fins les quatre, a les vuit hi havia institut, fins i tot els profes més sàdics clavaven exàmens. Era una venjança o una lliçó que no enteníem.
Però va haver-hi un any que m'ho vaig saber muntar. Vaig aconseguir un treballet mig oficial per a festes, i amb això un certificat que excusava (per part d'algun ens fester) la meua assistència a classe. I no era tot, damunt, per unes horetes de feina, em pagaven una pasta.
El treballet no era cansat. Consistia a portar cables durant una desfilada de gaiates. Les gaiates, ànima de la festa entre els puristes, són unes estructures de fusta i altres materials, amb rodes i plenes de bombetes de llum que fan unes coreografies esgarrifadores. Doncs be, el meu treball consistia en portar el cable, gruixut com un canell, pels endolls que ficava l'ajuntament pel recorregut. Amb un guant caducat com a única protecció. Certament era perillós, molt, per això, anys després el sistema va ser substituït per generadors autònoms enganxats a les gaiates.
Amb el treballet em vaig portar tres mil duros.
Van ser les millors festes de la meua vida, o almenys les que més vaig gastar.
Posted by albert at març 9, 2007 07:34 PM