Per als que sou afeccionats a la ciència ficció i als casos insòlits.
Podeu trobar una notícia ben estranya al Levante d’avui.
Pel que es veu un xiquet de 13 anys, en lloc de mirar la tele per les vesprades, que és el que hauria de fer, està perdent-se una bona part de la programació de les televisions, inclosa canal 9, i es dedica a la subversió del sistema recollint signatures per a que reobriguen una biblioteca.
¿És, o no és un cas insòlit?
Ahir vaig tindre una conversa amb l'amic Carles Bellver sobre els mestres que vam "patir" a l'egb. Vam intentar fer memòria del nom de tots. I gairebé ho vam aconseguir. Però, ara ve el drama, per la nit, al llit, vaig intentar recordar els companys.
Els noms i cognoms em voltaven pel cap com voltors. Cavil•lant, i cavil•lant més, van tocar les tres de la matinada. No feia avanços. Vaig haver-hi d’alçar-me i anar a l’ordinador. Vaig encetar un arxiu del processador de textos.
Tres columnes, nom, primer cognom, segon cognom. Només vaig aconseguir apuntar sencers cinc companys, incloent’hi a Carles i a mi mateix. És trist, dels quaranta que vam estudiar al "Colegio Nacional Cervantes" només recorde un 12,5%. I d'uns dotze més recorde un cognom o el nom i cognom.
I és que la memòria és selectiva, quan perds la pista, perds. Només em queda l’esperança que si algun dels meus excompanys llegeix aquesta cosa, s’enrecorde de tots, els que hi som i els que no. Almenys encara recorde moltes més cares que noms...
Crec que van ser els anys més especials de la nostra vida. On tot era possible i estàvem per a demostrar-ho. Alguns ho han aconseguit, altres no, encara.
Yesterday all my troubles seemed so far away.