Sí, ja ho sé és molt poc original i recurrent parlar-ne del tema. De fet, jo tampoc no volia fer-ho. Però els mitjans de comunicació de masses no paren de donar la vara, m'han inflat el cap i, jo no he pogut estar-me'n.
Com el veig el tema de la mort de Floquet de Neu?
Jo, tot plegat, no ho veig molt greu.
No és greu que Floquet haja mort d'eutanàsia natural. No és greu que la nostra societat hipòcrita accepte aquesta mort digna per a un goril·la, però, al temps, la criminalitze per als humans. Tampoc no és greu que les mateixes persones que visiten un goril·la blanc al zoo, tinguen, al seu despatx, cendrers fets amb mans dissecades de goril·les negres.
No és greu que, una vegada més, hem demostrat al planeta que, l'ésser humà, és l'únic ésser viu que es capaç d'empresonar de forma cruel i autista, fins a la mort, a altres animals. Ni és és greu que puga fer, i faça, el mateix amb cosins germans d'altres espècies similars, o amb tot el que li posen pel davant (humans inclosos). No és greu que l'únic llenguatge internacional que siguem capaços de mantenir siga el de la guerra i l'atrocitat.
No és greu que “l'ésser més intel·ligent del planeta” siga incapaç d'entendre el llenguatge de la resta d'éssers, mentre, els altres, sí que l'entenen a ell. No és greu que els humans demostrem cada dia que el nostre grau de crueltat no té límits. Ni és greu que hagem demostrat que podem acabar amb tot.
No es greu que als goril·les els queden trenta anys, com a molt, de vida, gràcies a nosaltres. O als elefants, o als rinoceronts, o a tants d'altres éssers vius d'Àfrica i del món.
No és greu que Floquet nasquera en llibertat i, gràcies a nosaltres, s'ha passat la vida en una gàbia, de luxe això sí. No és greu, tampoc, que totes les seues mullers eren també lliures quan les van empresonar per fer-les viure amb ell, contra la seua voluntat, crec. No és greu que els fills i els néts de Floquet no hagen conegut mai la llibertat.
El més greu, al meu humil entendre d'ésser humà “europeu i civilitzat”, és que tots els seus descendents, tot i ser europeus de naixement, són, irrefutablement, "de color no blanc".
Perdoneu-me la ironia, però, on queda la superioritat de la raça europea?
On queda la nostra vàlua?, la nostra dignitat?
Ah! És cert, perdó, m'oblidava, clar, potser, no ens en queda.
Ara que ho pense, la vam extingir fa molts anys.
Fa ja una pila d'anys que la vam perdre. Potser, va ser el mateix dia que vam oblidar que, tots, provenim de l'Àfrica.
Potser.
Descansa en pau, Floquet. Descansa en pau!
I ara feu comentaris, au!
He llegit a les planes del telenotícies una de molt bona:
Detenen tres persones acusades de robar a la Rambla de Catalunya la figura del "Toro pensant". Sembla que els cacos l'havien "retirat" del carrer per introduir-la dins d'una furgoneta.
Imagineu que una cosa semblat passara amb l'estàtua de Tombatossals de Castelló?
La estàtua pesa 20 tones, te 20 metres d'alçada i està realitzada amb plaques de ferro. Mireu la foto en la noticia del Periodico Mediterraneo
Ahir vaig anar a la presentació a Babel de La Mordassa de Manel Garcia Grau. Com sempre vaig arribar tard, justament quan acabava. Em van oferir un got de vi, d’agulla, i jo, abstemi vocacional, el vaig acceptar.
I és que ahir era un dia estrany, havia anat a una presentació de poesia el dia que havia mort Martí i Pol, si més no curiós. I, realment, jo no soc lector de poesia. Concretament, ara ja no soc lector de res. El meu fill de quasi tres mesos m’ho impedeix.
Es a dir, no tinc solvència per parlar d’aquest llibre.
Però soc com soc i ho faré. L’he llegit aquesta nit, sencer I d’una tirada. No soc cap heroi, són només 54 pàgines, i m’ha agradat.
MGG nega durant més de vint pàgines tot el negable, amb força i contundència:
No a la globalització de la badoqueria
Ni a cap índex Dow Jones del seu miratge
I més:
No a l’altives dels bocamolls:
Sols amb el deix de la rauxa heretarem la terra.
No als agents culturals sense agenda
Ni cultura ni cap dels seus tornaveus.
Recomanable. La mordassa, Manel Garcia Grau, Perifèric edicions, quasi nou euros. La cultura no té preu.
Fa uns dies, es va mantenir una “conversa” a una llista a què estic suscrit sobre una ucronia. Aquest llibre canvia la nostra història: “És la batalla d'Almansa, la que ja va diferent, i a partir d'aquí tot funciona d'una altra manera als Països Catalans, fins que la TASSA envia l'espai la gossa Coloma.
El llibre és «Història de Catalunya al revés» de Jordi Creus i Francesc Ribera «Titot», col·lecció «Orígens», 66, de La Magrana, Barcelona, abril 2002."
M’ha paregut interessant. Per això he començat a escriure un conte.
Els soviètics van arribar primer a la Lluna, com així ho haurien fet si no hagueren tingut problemes tècnics. He de confessar que com a font d’inspiració tinc el conte de Carles “l’extraterrestre”, un escrit de Vàzquez Montalban, que va lincar també Carles.
Però sobretot, i aquesta és la meua creu, un llibre d’Asimov, Lucky Starr el ranger del espacio, que vaig llegir fa anys. Vull destacar que la sèrie de Lucky Starr és del poc que, a hores d’ara, em resulta fumable d’Asimov.
A la meua biblioteca particular l’autor amb més presència és aquest. L’he llegit, l’he comentat, però no mai m’havia agradat tant com per deixar que m'inspirara.
Una curiositat: a l’agencia española del isbn consten 406 llibres publicats tenint com autor a l’Isaac
Podríeu fer-ho? Ho heu intentat mai? Encara que siga en català, evidentment.
> Us atreviu a escriure una novel·la en un mes? Us agrada escriure? Teniu el do de prosa fluida? Disposeu d'hores lliures durant el mes de novembre? Si compliu aquests requisits, i a més domineu l'anglès escrit, ja us podeu afanyar per inscriure-us al cinquè National Novel Writing Month (més conegut com a NaNoWriMo), un concurs literari pensat exclusivament per a 'escriptors ràpids'. La condició principal per participar-hi és escriure una novel·la original de 175 pàgines (o 50.000 paraules) de l'1 al 30 de novembre. Ni més, ni menys. Els organitzadors asseguren que el que compta, en el concurs, és complir els terminis temporals i els límits d'espai, més que no pas la qualitat del llibre presentat o els errors comesos durant el picatge. Malgrat totes aquestes premisses, l'any passat van participar en el concurs 14.000 potencials escriptors. Sols 2.100, amb tot, van superar finalment el repte. [Vilaweb]