La gent en general encara te la capacitat de sorprendre'm. Avui mateix, un conegut m'ha comentat, a cau d'orella, que no sabia que era tan culte. Jo només he fet una carassa i hem continuat amb el talladet. I això no és tot. El senyor encarregat de cobrar el peatge de l'autopista, persona, per altra banda, que està farta de contar-me acudits, m'ha tractat de vostè. A un bar, on és habitual que menge un bocata, a la ciutat de valència, només han volgut servir-me el menú. Que sinó semblava que no tractaren be a una persona de prestigi.
Una miqueta marejat he anat a veure el periòdic. No fora que havia guanyat algun premi i encara no n'era sabedor. O que m'havien dedicat una pàgina a un suplement.
No, res d'això.
El misteri s'ha esvaït en tornar a casa. La meua dona, després de sentir el que m'havia passat, ha dit clarament.
Avui vas vestit d'escriptor. M'he mirat a l'espill. Efectivament, anava de color negre de cap a peus.