A rajaploma exprés.

Nit de llibres.

Ahir vaig estar a un sopar. El programa era senzill: un grupet d'autors (15!) xarrariem dels nostres llibres, després sopar i al final, la gent podria comprar els nostres llibres.
Però abans ens van fer un autèntic mitin. L'organització ens va parlar del que significa ser nacionalista i d'esquerres a la ciutat de València. Del treball que porta organitzar un acte d'aquelles característiques. I “lo parits “ que eren perquè ho havien fet perfecte.

Doncs no. No hi havia llibres de tres autors, i dos eren Pep i jo mateix.

És cert que nosaltres som amateurs, no com altres dels que eren a aquell sopar. Que els ingressos per la venda dels nostres llibres no són destacables, però …

No és ser eficaç l'oblidar-se de demanar llibres de persones que van a sopar havent de recórrer un grapat de quilòmetres. I total per a parlar tres minuts sense més.

Possiblement no seran tant parits com ells es pensen, crec jo.

Llibres i menjars.

Diria el poeta que menjar i llegir no és de bon avenir, i diria bé. Durant anys, els que vaig estar treballant a la ciutat de València, practicava l'esport –d'alt risc- d'engolir plats d'animals i vegetals morts al temps que devorava un llibre acabat de comprar. No sigueu malpensants, no sempre era el mateix llibre...

Vaig conèixer, per casualitat, una llibreria de vell allà al carrer Sevilla. Una llibreria on podies trobar edicions retirades de llibres coneguts, llibres de segona mà, d'aquells que fan llegir als instituts o que venen de buidar un pis. I també llibres antics amb pretensions d'inversió. D'aquestos vaig adquirir pocs.

Però dels altres, dels barats si que en vaig comprar. Molts. A vint duros. Molts eren de ciència ficció, de l'extingida col•lecció Ciencia Ficción Bolsillo d'Ultramar. Vaig conèixer Vance, Farmer, Lem... Vaig comprendre Asimov.

Però no era fàcil menjar i llegir, no. Ara, conserve els llibres, encara pots trobar-hi algun fideu a la pàgina trenta de el mundo del rio. Crec que això li dona consistència a la literatura. Perquè la ciència ficció és literatura, no?

Potser per aquella formació – o deformació—he esdevingut el que soc, i ja no ho puc canviar. Ni vull. M'agrada escriure ciència ficció, encara que els perjudicis dels editors, i fins i tot d'alguns companys, s'entesten en fer-me creure que el que faig no te importància.

Be, tot aquest rotllo era per anunciar que aquesta nit de divendres, 17 juny 2005 estaré sopant i parlant d'un dels meus llibres. Amb el meu bon amic Pep Castellano.

La cosa no pinta.

Sempre em passa igual, quan visite a determinats clients, una ombra pesant del més fosc pessimisme m'omple per totes bandes.
El tèxtil no va, el calcer cau, les grans companyies, monopolis permesos, veus xamàniques d'obscurantisme racional, ens ofegen, no ens deixen traure el cap més enllà de poder pagar els nostres impostos. Tot per que altres puguen fer aeroports per als seus amics.
Diu Battiato, cantant que darrerament l'estic sentint massa, que les barricades a la plaça es fan per compte de la burgesia, que crea falsos mites de progrés.

Potser tinga raó.

Segurament ens trobarem algun dia, a la barricada, llamborda en mà.

El problema és que no sé en quin dels dos costats...

FERUM DE SILENCI

Ferum de silenci. (2005, del llibre 'Ferum de silenci', Premi Enric Valor 2004, edicions del Bullent )
1 m Llibre que parla de l'olor forta que fan certs animals, especialment els salvatges de sexe masculí, així com del fet de callar, de no expressar amb paraules la injustícia de l'abús, i també de l'absència de resolució, per part d'una autoritat administrativa, respecte a una petició d'auxili.
2 f Novel·la policíaca, o no, calidoscòpica, escrita a 13 veus, on la lectora i el lector hauran d'anar muntant la trama d'un trencaclosques de personatges per tal de saber qui ha estat l'assassí.
3 f Presentació a la llibreria Babel de Castelló, dimecres 8 de juny de 2005 a les 19'30 hores. A càrrec de Canto Nieto. També intervindrà l'autor, Pep Castellano.

FERUM I SILENCI

Ferum (1696; del ll. vg. ferumen 'conjunt d'animals salvatges')
1 f Olor forta que fan certs animals, especialment els salvatges o els que estan en un lloc tancat
2 p ext Pudor forta, especialment la de la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se.
Silenci (s. XIII; del ll. silentium, íd., der. de silere 'callar')
1 m Fet de no parlar, de callar.
2 fig Fet de no expressar algú el seu pensament amb paraules o per escrit.
3 Silenci administratiu. Absència de resolució, per part d'una autoritat administrativa, respecte a una petició...