A rajaploma exprés.

Ja està

I no m'ho crec.
Només un hora i sis segons.
La informàtica ja no és el que era.

Actualitzacions

En un minut actualitzaré el sistema operatiu del meu ordinador.
Potser tardaré en tornar.

Fricandó.

Darrerament, algunes persones, m'han preguntat que és el fricandó.
Malauradament no saben que existeixen els diccionaris.
Diu el DIEC
fricandó [pl. -ós] m. Guisat de carn amb suc preparat amb ceba, tomàquet, herbes aromàtiques i bolets, generalment moixernons.

I ara una recepta:

Fricandó de porc amb rovellons perfumat amb espígol.

Ingredients per a 6 persones
1 Kg de carn de porc, tallada en forma de bistecs molt fins.
250 g de prunes
50 g de pinyons pelats.
300 g de rovellons frescos trossejats.
5 o 6 tomaques madures
1 ceba gran.
1/2 got de vi blanc
1 got d'oli d'oliva
1 branqueta d'espígol
Farina de blat
Sal

Preparació

Ratllar la ceba i les tomaques.
Posar la farina en un plat i enfarinar els bistecs.
En una cassola de fang es tira l'oli i es posa al foc. Tirar els bistecs enfarinats, removent perquè no es cremen. A continuació tirar la ceba i les tomaques ratllades i l'espígol. Es baixa el foc i s'afigen les prunes, els pinyons, el vi, els bolets i salar al gust.
Afegim un o dos gots d'aigua calenta i es deixa bullir a foc lent durant uns 40 minuts, movent de tant en tant, per a evitar que es pegue al fons.

El conte Virtualitat real del meu llibre contes inversos: conversos i diversos comença així:

—No ens queden rovellons —va cridar des de la cuina Sebastià.
—I ara que fem? —va dir amb un gest de ràbia el maître.
—Li podem fotre xampinyons — va tornar a dir a crits Sebastià.
—Però el plat s’anomena fricandó de porc amb rovellons perfumat amb espígol.
—Uf — va exclamar Sebastià.
—Uf que? —va preguntar el maître amb un nus a la gola.
—Que tampoc no tenim espígol.

(si voleu saber-ne més, compreu el llibre!)

Rentar el cotxe.

Ahir estava jugant amb el meu fill a dir els colors dels vehicles aparcats al carrer. Roig, blau claret, groc …
Quan vam arribar al nostre va dir, solemne, blanc fosc.

Vint-i-tres respostes (i 5)

22. Tens cap epitafi pensat (per si de cas)...
No tinc cap pensat, però no crec en la mort, encara que això a Ella no l’importa, clar.

Vint-i-tres respostes (4)

15. Per a passar l’estiu... què en prefereixes, l’apartament, l’alqueria, el maset o...? L’alqueria, però ja no en tinc. Ara sóc dels que guarden la ciutat per a quan tornen els altres la troben al mateix lloc.
16. Quin d’aquests llibres te’n duries a una illa deserta: Guia de l’autoestopista galàctic, El fabulós vaixell fluvial o Solaris?
Adams, Farmer, Lem. Són la columna vertebral de la meua formació. Gràcies a les noves tecnologies podrien anar totes dins d’un dvd. No has nomenat Asimov.
17. I Asimov?
Asimov mereix tot el meu respecte, no la meua devoció. De fet és l’autor amb més presència a la meua biblioteca. Hi havia una llibreria de vell al carrer Sevilla de València on comprava, cada setmana, un llibre d’aquest home. Però és un llanda. Ho vol explicar tot, justifica cada màquina, cada teoria... Sembla que cobrava per paraules.
18. Un nom de dona?
Julia
19. Un llibre que t’haguera agradat escriure?
El que estic escrivint ara. No te títol, encara, està a un arxiu que es diu “la gran novel•la de l’estiu (ver 1.3.5).doc
20. Quin és el llibre que t’agradaria llegir i encara no l’has pogut llegir?
Molts.
21. Windows o Linux?
Sóc pragmàtic, Windows. Tinc un amic que diu que Windows és la dona i Linux la “querida”. No sé si té raó.

Vint-i-tres respostes (3)

9. Per a beure... vi, cervesa o aigua?
Aigua amb gas, però no de qualsevol lloc. La millor és, al meu tast, la de Caldes de Malavella: Vichy Català, Malavella, Imperial, San Narciso (que segons deia l’etiqueta produeix, en beure-la, una inmediata sensació de benestar)
10. I de postres... bunyols de carabassa o figues albardades?
M’agrada el dolç, però no em perd. Si he de triar: filloas, que són les crepes gallegues.
11. Creus en les fronteres entre els generes literaris, vull dir, no hi ha massa confusió entre literatura fantàstica, ciència-ficció, realisme fantàstic, surrealisme, gènere negre...?
Allò de fer fronteres és molt humà. Quan escric no pense en generes. De fet la darrera que he escrit és una novel•la de ciència ficció negra. Segons un amic meu és una mescla exòtica de còmic negre i pel•lícula de Tarantino, amb uns matisos de sabor d'orxata de xufa valenciana que fan la lectura fresca i salvatge com un sabó del qual no vull fer propaganda. A mi m'agrada molt fer zapping i el que escric recorda aquella sensació tan plaent d'estar veient tres coses a la vegada sense que ningú no et diga: "vols parar ja d'una vegada amb el mando dels collons?", que només els militants del comandament a distància podem apreciar.
12. Narrativa curta, conte o novel•la. On et trobes més a gust?
Narrativa curta, sens dubte. Encara que ara que he tastat el conte...
13. Contes inversos: conversos i diversos, el teu últim llibre està a punt d’exir al mercat. Com el definiries?
És el que tenen en comú la mort, els menjars, la guerra, els records de l’infantesa, una estàtua, una llonganissa i el fet d’escriure. Potser no en tenen o potser sí. M’agrada jugar amb aquestos ingredients per presentar un menú ple de evidències, obvies però també oblidades, lligat amb una salsa amb grans dosis d’ironia, sarcasme i també, perquè no, mala llet. Les narracions volen obligar al lector a pensar, destriar i fins i tot maleir el fet de l’existència, humana o no.
14. Quan et van lliurar el gaiato, vas sentir res d’especial?
Ho vaig sentir tot. És allò que desitges tant que quan el tens, penses: I ara què?

Vint-i-tres respostes (2)

5. Jocs d’infantesa... Boli-dali, futbol o saltar sèquies i furtar codonys? Mortadelo i Filemón o Rompetechos?

Crec que forme part de la darrera generació de castellonencs que poden vanar-se d’haver jugat al futbol (dues parts de trenta minuts) al carrer sense haver de parar de jugar pel pas d’un vehicle. I vivia als voltants de la Ronda, prop de la Farola. Encara que furtar codonys no ho fet, sí que he furtat taronges, i he estat perseguit pels camps (suposse que el “delicte” ja haurà prescrit) pels guàrdies rural i algun parent. Potser d’aquelles experiències s’ha format la meua manera d’escriure, que alguns amics no dubten en anomenar la ciència ficció que escric com tecnoruralisme. De fet hi ha un personatge, quasi perpetu a la majoria de les meues novel•les, el guàrdia rural.
Mortadelo i Filemón, sens dubte. Rompetechos em feia patir.

6. Parlem de menjar, Paella o Fricandó?

Això no es pot comparar. Com deien els Byrds a Turn, turn, turn (traient-lo de l’Ecclesiastes), hi ha una estació i un temps per a cada proposit, un temps per naixer i un per morir, un per plantar i un per collir, un per amar i un per odiar... i jo afegiria un per paella i un per fricandó!. La paella en diumenge, si pot ser. I a casa.

7. Prefereixes la paella de pollastre i conill, amb pilotes, de marisc o mixta?
A mi m’agrada la paella càrnica, no crec en la paella de marisc o mixta. Menjar paella en pilotes és al Nadal, encara que fa més fret. I si és possible, amb carxofa.

8. El fricandó, el prefereixes amb moixernons, amb camasecs o amb rovellons?
Tinc una predilecció malaltisa pels rovellons.

Revista Plaça Major

Joan B. Campos m’ha fet una entrevista per a la revista Plaça Major de la Federació de Colles.
Són vint-i-tres preguntes que he contestat com he pogut.
1. Segons dius a la teua web, vas nàixer a Castelló de la Plana, a 3,3 milles de la porta de l’ajuntament d’Almassora. En el teu cas el lloc de naixement ha estat tan determinat per al teu esdevenidor? Vull dir, creus que la teua vida haguera estat el mateix si en lloc d’haver nascut a prop d’Almassora ho hagueres fet posem per cas a les portes del Capitoli o al desert del Kalahari?
Sóc d’ací, no d’allí, com diria el poeta. I n’estic orgullós. D’altra banda tampoc no puc fer-ne res per evitar-ho (ni vull) Sóc mediterrani, i això encara vol dir moltes coses. (*)
2. Per què escrius? (Cas que en tingues algun, de motiu per a escriure)
De vegades també em faig jo eixa pregunta. I encara no tinc resposta. Potser és per una mena de necessitat física de perbocar tots els fantasmes interiors, potser és per reafirmar-me en les meues conviccions.
3. Per a qui escrius? (Cas que escrigues per algú en particular)
Ara jo quedaria d’allò més bé contestant que escric per a mi mateix. Però no. Escric per a la meua dona, per als meus amics, i per als lectors. Quan m’expresse és perquè algú es riga, o perquè s'enutge, amb les mateixes coses amb què jo ho faig.
4. Si la teua opinió fòra decisiva, quins personatges salvaries abans de l’imaginari col•lectiu de Castelló, Machinet El de l’Arròs o a Mel i Chispa?
Jo sóc més de l’època de Mel i Chispa (encara que no recorde haver-los vist actuar mai) Però pel que m’han contat, Machinet va tindre una vida digna d’entrar com a ficció dins d’una narració. Conten que en alguna ocasió Machinet (José Edo) es va desplaçar fins a la plaça de bous amb bicicleta des de l'alqueria i vestit de llums. També que venia “mantecaos” a l’estiu, amb un carret. Evidentment eren altres temps, que jo no vaig viure.

Continuarà...
* La clínica de Palomo, en la Plaça de la Independència de Castelló, és (era) a 3,3 milles de l'Ajuntament d'ALmassora, lloc on em van donar el primer premi per una novel·la.

L'autor i el seu llibre.

Contes inversos: conversos i diversos.

Ja està. Semblava impossible però ja ha arribat.
Contes inversos: conversos i diversos
Albert Garcia Pascual
VI Premi de Narrativa Breu Josep Pascual i Tirado
84-9795-161-1
Brosquil Edicions, S.L.
La foto de la pàgina interior és per a demostrar que no és un altre llibre amb la meua portada, ja m'enteneu.