A rajaploma exprés.

Sisenes.

Diu el GDLC:

sesta
[s. XIII; del ll. (hora) sexta 'hora sisena del dia', corresponent a les 12 del migdia, hora de més calor i més propícia a dormir, sobretot havent dinat]
f 1 Primera hora de la tarda.
2 Migdiada.

migdiada
[1803; de migdia]
f 1 Temps al volt de migdia. Les xafogoses migdiades d'estiu.
2 Dormida que hom fa després de dinar. Fer la migdiada.

I a mi m’agrada fer la migdiada. Diuen que la migdiada perfecta és la que només dura vint minuts. No tenen ni idea.
Durant l’any normal (tret de l’estiu) faig migdiades de mig horeta, més o menys si la feina i el normal discórrer dels esdeveniments m’ho permet. Els dissabtes “abuse” una mica i l’allarge fins que el meu fill no pot més i em desperta.
A l’estiu és diferent, no treballe a les vesprades i amb la calor, morfeu apreta més del compte i em puc despertar enmig d’un bassal de suor.
De totes maneres, contradient al ja desaparegut premi nobel, sóc de migdiada de sofà, cos present, al menjador i amb un documental d’animalets del masai mara.

Lluny estan els dies (sobretot dissabtes) quan encara no tenia deures familiars que feia migdiades des de les tres fins les deu de la nit. Eixia a sopar, cafenet i altra vegada a dormir. Segurament estava empeltat de gens de marmota.

Dedicat als màrtirs de la modernitat, que no poden gaudir d’aquesta vella pràctica.

Mobilitat urbana.

Fa uns dies s’anunciava amb tota l’ostentació típica dels nostres governants populars que havien trobat la solució als problemes de trànsit que pateix Castelló.
La fórmula màgica constava només de tres sigles: AMU. Agents de Mobilitat Urbana. (evidentment en castellà)

Trenta persones, que no són policies, llançats al caos brutal de l’asfalt a aquesta ciutat col•lapsada. Dirigint el trànsit a colp de xiulet. Multant a tort i a dret.
La premsa informa que el primer dia van fer més de dues-centes multes.
És a dir, els problemes de trànsit s’arreglen amb multes… vaja crec que el que s’arregla amb multes és la caixa de l’Ajuntament. (Com va dibuixar Xipell al Levante AMU=AMUltar)
Aquest invent popular només és altre experiment que ens costarà car.
I resta, per a un estudi posterior, com és cobraran les multes signades per agents alegals, doncs no són agents de l’autoritat.
No entenc com es pot donar un uniforme (de polero diuen els més antisistema) un talonari de multes, un xiulet, i una porra a persones que han fet un curset de poc menys d’un més.

Post-post: Efectivament una d’aquelles dues-centes em va caure a mi. I encara no ho entenc. Estava descarregant amb el meu vehicle comercial a un càrrega-descàrrega i em van multar per estar en un càrrega-descàrrega. Lògic, com tot el que fa aquest Ajuntament...

Pensament.

O formes part del problema, o formes part de la solució, o només ets part del paisatge.

either you're part of the problem, part of the solution,...
or you're just part of the landscape.
Del guió de J.D. Zeik de la pel·lícula Ronin (1998) dirigida per John Frankenheimer

Retirada subtil.

Avui hem despertat i ells havien marxat. Sense grans sorolls, gairebé sense que ens adonarem. Potser s’han cansat de guanyar, potser ja han tret tot el que volien.
La gent ha eixit al carrer, com tots el dies, a fer la seua. Uns han anat a treballar, altres han gaudit de les seues vacances. Només ens hem adonat del que passava al sentir silenci en el dial d’aquelles emissores que blasmaven, contínuament, contra nosaltres. Ens hem adonat al comprar el diari, íntegrament en la nostra llengua. Ens hem adonat a rebre telefonades de coneguts, i reconeguts, col•laboracionistes que renegaven d’ells i juraven que sempre havien estat dels nostres.
Ens hem adonat al no sentir-nos estranys casa nostra.
I ara com ens ho farem, sense ells, sense enemic?

Memòries insomnes.

Va dir Carles Bellver a una entrada del seu wikibloc:

Els records fugeixen, s'esmicolen. De vegades, no saps com, retornen embrollats. Almenys l'escriptura permet fixar-los momentàniament. Paga la pena aturar-se a escriure. Fins i tot la mala memòria és preferible a l'oblit.

I m'ha passat una cosa semblant. Amb motiu de l'accident del metro de València he començat a recordar els meus anys viscuts a la capital. Anys estranys, divertits.
Vaig aprofitar uns per escriure una col•laboració a Salms

Ara recorde més coses. No serà que la memòria, els records, estan lligats i traus un, altres ixen sols del teu cap?

Erem quatre estudiants (?) vivint al pis i com que teníem tanta feina no gosaven fer nosaltres mateixos els dinars. Per això anàvem assíduament a dinar a un lloc prou barat, anomenat el Boqueron de Plata a l'avinguda Primat Reig. Era un lloc barat, ja ho havia dit, veritat. Menú per tres-centes setanta pessetes, cafè a banda. Barat perquè el menú habitual pels voltants estava per quatre-centes cinquanta. Barat i infecte. Molt infecte. Però el millor, de pitjor hi havia moltes coses, era el servei. Hi havia un camata, Visente, no recorde exactament el seu nom, però sent de València, Visente resulta, estadísticament, molt probable.
L'anomenat Visente era un perill amb davantal. Baixet, grassonet i suorós, molt suorós. Portava més plats a les mants que els que recomana una intel•ligència mitjana. I molts acabaven a terra, o pitjor, a la samarreta d'algun client. Era tan perillós que normalment fèiem carreres per arribar a seure cara a la cuina, perquè si veus vindre el perill, sempre pots fer alguna cosa per evitar-ho.
També recorde les postres. Aquelles coques de poma, que havien estat al taulell tota la setmana i ens les servien els divendres, amb altres restes setmanals. Dures i fins i tot una vegada amb un coleòpter dissecat al seu interior...
Vam començar per evitar anar els divendres, a l'eixir de classe, ja amb la bossa de tornar a casa ens fotiem un entrepà comprat a un super de prop de les facultats i cap al Cabanyal a pujar al tren.
Desprès vam trobar un altre lloc, més higiènic per quatre-centes vint-i-cinc amb cafè. Va ser una gran troballa.

L’estiu.

He dut a terme una enquesta* sobre els hàbits a l’estiu i el lloc on ens agradaria passar aquestos mesos de canícula i temps lliure.

El resultat no ha estat sorprenent. Després de cuinar-la les dades són les següents:
El 80% dels enquestats voldria ser a un lloc fresquet, contra un 20% que preferiria un lloc interessant.
Gairebé el 100% voldria conèixer gent.
Un 60% no tindria manies en haver de parlar altres idiomes.
El 80% preferiria un lloc econòmic.
Una resposta va afegir que volia anar a la platja.

Amb aquestes dades, crec que he trobat el lloc ideal després de fer una recerca exhaustiva al google.

Mercadona.
Tenen l’aire condicionat a tota canya, coneixes gent, encara que no vulgues. Pots sentir parlar valencià, castellà, romanès i altres llengües mediterrànies i eslaves. I és barat, sobretot si només entres a mirar.
Algun dia faré l’experiment d’anar a la secció de congelats amb una cadireta plegable i un llibre a passar la vesprada. Si el meu fill no vol anar a la platja, clar.

*Fitxa tècnica
• Àmbit: el món
• Univers: Població de tots dos sexes de 1 o més anys
• Grandària de la mostra: 3 entrevistes
• Tipus de mostra: Afixació no proporcional.
• Tipus d’entrevista: Personal
• Treball de camp: 18 de juliol de 2006
• Error mostral: Error teòric ± 100 per a dades globals, interval de confiança del 0,5% *

Un anyet!

Bloguejat compleix un any.
Moltes felicitats.

Els gringos, Europa, Linux i Osama.

Gràcies a un comentari a l'entrada anterior, fet per Josep Porcar vaig anar a una pàgina on parlaven del Firefox. Mirant, mirant, vaig arribar fins una pàgina, http://www.shelleytherepublican.***/ (si voleu anar canvieu els .*** per .com, no faré propaganda d'aquestes pàgines)
És un lloc super fatxa, mireu el subtítol, one nation under god : u s a : love it or leave it.
Val, soc masoca, ho admet. Llegint he vist un cabàs de mentides i manipulacions. Sembla que, a banda dels musulmans, Europa també és la seua enemiga.

Amèrica* és, de lluny, superior a qualsevol cosa que hi ha, hi va haver o hi haurà en aquest planeta. Prevaldrem. Tenim l'esperança, però resta molt per fer.
El que demane és el seguent: trenca amb Europa. Oblideu els vostres avantpassats i d'on proveniu. Sou AMERICANS* ara! Enfronteu-vos als viatgers europeus. Demostreu-los el que significa l'hostilitat. Digueu-los que ja no són ben rebuts a Amèrica*. Que tornen als seus països de merda xicotets, lletjos, és tot el que desitgem! No els necessitem en absolut.

M'he perdut una mica, ja torne. El que em va semblar graciós, però trist, va ser aquesta altra afirmació:

Saps que programari utilitza Osama Bin Laden en el seu portàtil?
Si has pensat que és Linux, has encertat de ple. Osama utilitza Linux perquè està dissenyat per a piratejar DVDs, per a botar-se l'Acta de ‘Copyright' Digital i per a defraudar a companyies com Disney.

No m'imagine a l'Osama mirant la Sirenita.

Quin navegador fas servir?

Darrerament hi ha molta gent que s’instal•la navegadors d’internat que no són el clàssic i integrat Internetexplorer de Microsoft.

El Firefox, l’Opera, Netscape, el Mozilla (ara Seamonkey) i variants del motor Gecko, etc, etc.

Cada persona és lliure, i pot fer amb el seu ordinador el que li passe pels dallonses…
Preguntes i tots, o quasi tots et diuen: Aquest és millor.
El que no he aconseguit és que m’expliquen en quina cosa és millor.

He deixat els comentaris oberts per si la cosa va be i m’ho voleu explicar.
(no dubtaré en tornar-los a tancar)

Carnet per punts.

Un amic meu transoceànic (Salvador Macip) fa una comparació entre el carnet per punts de conduir i un fictici carnet de català:

Per exemple: votar que sí a l’estatut et restaria un punt. Anar a veure tocar els Estopa (o comprar els seus CDs) es castigaria amb dos punts. Fer cap comentari positiu sobre un Borbó podria representar tres punts fora. I saltar d’alegria (ni que sigui de forma reflexa) quan la selecció espanyola marca un gol significaria sis punts menys (infracció greu). Els punts es podrien recuperar anant a la Universitat de Prada, traient-se el nivell C de català, ballant sardanes tres diumenges seguits o aprenent-se la classificació de les colles castelleres de memòria.

I per al carnet de valencià?
Et restarien dos punts per dir coses dolentes de Zaplana, tres per no voler l’aeroport de Fabra, quatre per dubtar de la necessitat del transvasament. Cinc per dirigir-te en valencià a un desconegut.
Per recuperar els punts caldria abonar-te al Valencia CF, anar als dinars de suport del President de la Diputació (o almenys pagar el tiquet), comprar un passi de temporada a Terra Mítica...

Sort que tot això és de conya, no?

Maleït spammer.

Per culpa d'un gracioset, he decidit no permetre els comentaris fins que implemente un sistema de validació.

Serà perquè és estiu, i no hi ha col•legi. O perquè ha enviat la seua nina unflable a recautxutar, no ho sé, però l'ha pres amb mi. Em toca la pera haver d'esborrar les bajanades d’un que no té altra cosa per fer…

Així que si voleu fer algun comentari, suggeriment o semblants, podeu fer-lo com ho estàveu fent la majoria, via correu electrònic o per telèfon. No serà una pèrdua irreparable.

Fuites i tecnologia punta.

En arribar divendres a casa em va sorprendre que no hi haguera aigua al carrer. Seria possible que hagueren reparat la fuita de la canonada?

Em vaig trobar a un veí a l'escala i m'ho va confirmar.

El dissabte, soc tafaner, vaig obrir la trapa de la clau de pas de la canonada.

La reparació consistia en una bossa de Mercadona i dues brides de plàstic. Igualet que el Challenger. I molt més barat.