L’amic, i company, Pep Castellano, presenta la seua darrera publicació Canaris en gàbies de luxe.
Serà a Babel, el dimecres 22 a les 19.30
Segur que és un llibre excel•lent i l’autor diu:
Injustícies, abús, prepotència. No et deixen. No et deixen ser. No et deixen ser tu mateix. La mort t’arrabassa un amor que no has pogut estrenar, encara. Qui ha estat? Qui ha ajudat la maleïda dama de negre? Qui? El poder t’empresona, no pots ser dèbil. Veus uns pneumàtics de 15 i els ulls metal•litzats de pintura et roden darrere. Amb el teu MP3 d’un giga balla la dansa del maltractament i de la víctima. Obri la gàbia! Lluita per ser lliure!
S’han programat diversos actes en record de Manel Garcia Grau.
El dimarts 21 a Babel es presentarà Els corrents invisibles a les 19.30.
El dijous 23 a la sala d’actes de l’IES Penyagolosa es llegiran poemes de Manel a les 19.00
El divendres 24 a la Facultat de Ciències humanes de la UJI es farà una taula rodona sobre la poesia de Manel Garcia Grau a les 12.00
El divendres 24 a Babel es farà una taula rodona sobre Manel Garcia Grau narrador, crític literari i assagista a les 19.30
Avui és dia vint, de novembre, patró del cava, o això ens han contat. Que cap a l'any 75 es van obrir més ampolles de cava que en els nadals. I tot sense boicots, eren altres temps, clar.
Ara el vint de novembre és data de pagaments. Avui finalitza el termini voluntari per abonar l'impost pel tractament i eliminació de residus sòlids urbans d'aquest any. Un impost que es va inventar un alcalde popular en veure que els números no li quadraven amb el soterrament de la via a Castelló.
També és dia d'alegria. Avui és durà a terme la cerimònia de presentació del premi Josep Pascual Tirado d'enguany, a l'obra L'altra mirada de Joan Andrés Sorribes, a les 19,30 a la Diputació.
Tot i que alguns elitistes de merda no volen que cada poble tinga un premi i menys que es publiquen, Des d'aquest poble, el quart del país, ens congratulem que tinguem un guardó, curt en dotació, que va guanyant prestigi convocatòria rera convocatòria.
Déu va deixar el setè dia per a descansar, o això ens volien fer creure.
Personalment m’agrada passar el diumenge en pijama, això implica evitar tot tipus de relacions socials externes a la família i per decor, no eixir al carrer.
La cosa va començar a girar-se en assabentar-me que el meu fill havia d’anar a la fira amb la seua àvia. Com que soc un pare com cal em vaig vestir, vaig traure el cotxe (altra cosa que odie fer: conduir en diumenge) i els vaig portar fins la porta. Ja tornaràs, li vaig dir, després de dinar.
Una cosa per l’altra: sense xiquet no cal eixir a la tarda a la placeta a jugar. Vaig torrar a ficar-me el pijama, les tradicions són les tradicions.
Però el que no té feina déu (o el dimoni) li’n dona. Vaig trobar unes ametlles, les restes d’una minsa collita als terrenys de la família i les vaig trencar, després les vaig pelar i finalment les vaig escaldar. La llàstima, i ara ho voreu, és que sóc innovador. Podia haver-les fregit, o torrat al forn. No, les vaig fer al microones. Tot perfecte, en poc temps van quedar unes ametlles de primera, com si les haguera torrat al forn. Però el plat, és evident que no era l’indicat per aquestes andròmines modernes, em va cremar tres dits, m'han eixit bombolles en els rovells dels dits, i fa mal. Quan anava a la farmaciola a trobar, o no, alguna cosa per curar-me, sona el telèfon: ha marxat l’electricitat de la zona o és la fira i els firants tornen cap a casa. Vesteix-te, agafa el cotxe i sant•tornem-hi. Son les dues.
Prèviament havia deixat al forn (tradicional) un arròs de brou d’olla. I això m’ha salvat. Passe pel forn (de pa) i compre uns pastissos.
La resta de la tarda ha estat una batalla per a poder digerir el dinar. Per la nit, Monk a la Fox i a dormir. Per a ser diumenge m’he vestit i desvestit més de cinc vegades…
M’agraden els dies feiners!