Un dels somnis que tinc, quan arriba Nadal, és que em regalen un pernil. Podria anar jo a comprar-lo, no és una cosa que arruïnaria la meua balança de pagaments. Però no, crec que és millor que te’l regalen. Ja feia temps que no ocorria, recorde quan alguns proveïdors competien per fer el regal més “aparent”.
Ha hagut de ser la meua sogra, que en un punt de generositat (i coneixent la meua debilitat) ha decidit alegrar-me les festes.
No és un pernil normal, és un pernil del Bierzo i està una mica fumat. Un plaer inesperat i digne de gourmet.
El problema, ai sempre hi ha un problema, és que, tot just encetant l’any, ja he tocat os. Com deia Bobby McFerrin “simple pleasures are the best”.