A rajaploma expr�s.

Font de Mora.

Ahir vora les 13:57 deia el levante-emv.com que Font de Mora aprecia muchas ventajas en el uniforme, pero no pretende imponerlo.
Anem a pams.
En la reuni� de pares, no tots estaven convocats, del centre Sanchis Yago, i es va comentar que en l�escola p�blica no es pot imposar l�uniforme, per� en una not�cia anterior Auxiliadora Hern�ndez Mi�ana, Directora General d'Avaluaci�, Innovaci� i Qualitat Educativa i de la Formaci� Professional recordava el punt t de l�article 53 del DECRET 39/2008, de 4 d�abril, del Consell, sobre la conviv�ncia en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons p�blics i sobre els drets i deures de l�alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d�administraci� i servicis. [2008/4159]

t) En el cas que el reglament de r�gim interior del centre preveja l��s de l�uniforme per als alumnes, els pares, mares, tutors o tutores tindran l�obligaci� de complir la mencionada mesura. La decisi� de l�uniforme en els centres privats concertats correspondr� al titular del centre.
Aix� doncs, no �s voluntari, �s obligat. Altra cosa �s que no prenguen accions contra qui no porte uniforme, per ara.

Altra �perla� del Conseller: "por la desaparici�n de las marcas o la comodidad que supone para los padres no tener que decidir cada ma�ana la ropa de sus hijos.�
Les marques estan a les sabates, al cocodril del polo, als pentinats...
Respecte a decidir cada mat�... Em fa vergonya pensar que aquest �senyor� crega que no tinc prou capacitat intel�lectual per a decidir... Ja els agradaria que, a banda de deixar a les seues mans el dret a decidir com vestim als nostres fills, deixarem, tamb� a les seues mans la tria del (seu) partit per a governar-nos.
Tamb� va dir: razones de "seguridad" porque "cuando hay un ni�o con uniforme fuera de su �mbito, se ve perfectamente�
I tamb� quan no porta uniforme. Si s�n les 11 del mat� i veu a un escolar (amb o sense uniforme) sol pel carrer, i possiblement plorant, el que s�ha de fer es telefonar al 092. I si s�n les 4 de la vesprada, les onze de la nit o les sis de la matinada. Pensa aquest �senyor� que si no va d�uniforme, no telefonar�? Que l�uniforme m�empeny a preocupar-me per la criatura i la roba de civil no?

La not�cia tamb� deia: Font de Mora explic� que se contempla que, en aquellos centros donde haya familias con niveles de renta muy bajos o en situaci�n de dificultad, haya ayudas que pueden llegar hasta el 25% del coste de los uniformes.
Al nostre centre, la directora, ens va dir que hi haurien subvencions del 15 al 25% per a tots. I ara el Conseller diu que fins al 25% i en centres amb fam�lies amb nivells de renda molt baixos etc.

Tit�nic.

Els uniformes no s�n de dretes, ni s�n d'esquerres, s�n "uniformadors". Tots som iguals, tots han de pensar igual, tot han de pensar com els que ens manen. Vaja, el somni de qualsevol "caudillo" siga Franco, Ceaucescu, Camps o Aguirre.

Respecte als modelitos: tamb� haurem de ficar sabatilles d'uniforme? bragues i cal�otets, col�nia...

Per que un mestre pot anar en texans i el meu fill no?

Per que volen tapar les defici�ncies d'un centre -aseos que es cauen, massificaci�, aules en els corredors, sense escala d'incendis, sense pla d'evaquaci�, alumnes d'infantil anant a un primer pis d'un edifici de prim�ria, ratio de nouvinguts de m�s d'un 40% (dades de fa dos anys)- amb un uniforme. Aix� �s com donar una m� de pintura al Tit�nic i, a navegar!

Deixeu que els xiquets i xiquetes es puguen expressar en llibertat, que siguen diferents, quer ning� no els mane com han de vestir.

Si alg� vol que el seu fill duga uniforme, doncs a la privada, a la concertada, a un internat o a l�acad�mia de l�aire. Si �s d'aquells del "quiero y no puedo" ho sent molt, pero no he de pagar jo (ni el meu fill) les seues frustracions.

Per cert estic a favor de les bates, no de l'uniforme.

Uniformes

L'altre dia, ahit potser, vaig estar parlant dels estius i altres temes am Josep Porcar.
Vam coincidir en que la not�cia dels uniformes ens recordava molt a the wall
NO NECESSITEM CAP EDUCACI�
NO NECESSITEM CAP CONTROL DEL PENSAMENT
CAP FOSC SARCASME EN L'AULA

De vegades crec que la cosa no pinta.

Avui el consell escolar del centre Sanchis Yago, on acudeix el meu fill, ha decidit per majoria (certament ampla) que els alumnes d'infantil i primer de prim�ria porten uniforme.

�s un cas grav�ssim d'involuci�, d'anar cap enrera, de tornar als dies de formar al pati i cantar can�ons que ja pocs recordem...

Tot ve d'un projecte pilot de la Conselleria, que ha prom�s un 15% de subvenci� en la compra dels uniformes.
Que esperen traure, no ho s�. Per� em fa mal.
Sabem que l'�s de l'uniforme en l'escola p�blica (o concertada) no pot ser obligaci�, per� el que no ho porte, i sobretot a eixes edats, pot esdevindre un marginat.
Imagine que ha hagut una mica de xantatge, que si vols que et fem unes aules noves passa per l'aro. No ho s�, per� tota la hist�ria de progressisme del Sanchis, la seua lluita per la l�nia en Valenci�, les generacions d'homes i dones lliures que ha donat, tot aix�, a fer la m�!

Res, com deia aquell "el que vea las barbas de su vecino pelar..." Avui ha estat el Sanchis Yago, l'any que ve potser l'Herrero, o altres...

30 anys del primer correu spam.

Fill de puta.

expr�s -essa

Enciclop�dia Catalana
expr�s -essa

[1313; del ll. expressus, -a, -um, �d., participi de exprimere 'espr�mer', forma semiculta]

1 1 adj Manifestat distintament, formalment, expl�citament.

2 adj Tram�s amb una missi� especial, extraordin�ria.

3 m i f Emissari o correu extraordinari que hom tramet amb un missatge especial.

4 adj Dit del correu urgent.

5 m FERROC Tren expr�s.

2 1 adj Fet a posta, amb prop�sit deliberat per a una cosa o amb completa adaptaci� a aquesta.

2 adv Expressament.

3 adj i m Dit del caf� obtingut per condensaci� de vapor d'aigua en una cafetera expr�s.

Contradiccions?

Dues not�cies de l'edic� digital de El Pa�s:

Primera:
Sesenta ni�os autistas se quedar�n sin terapia si Sanidad no paga
Segona:
60 millones para la F�rmula 1

Negocis familiars.

Portada

Contraportada

La Fam�lia vol jubilar Max, un sicari free lance, per� Boris Ivanitxenka, el seu �ngel de la guarda, ho impedir� per tots els mitjans al seu abast, fins i tot fent distorsionar l'espai temps. L'autor defineix aquesta novel�la com una mescla ex�tica de c�mic negre i pel�l�cula de Tarantino, amb uns matisos de sabor d'orxata de xufa valenciana que fan la lectura fresca i salvatge. Per a la gent que gaudeix molt del zapping, "Negocis familiars" els recordar� aquella sensaci� tan plaent d'estar veient tres coses a la vegada sense que ning� no et diga: "vols parar ja d'una vegada amb el ditet dels collons?", que nom�s els militants del comandament a dist�ncia poden apreciar. "Negocis familiars" va mereixer l'acc�ssit del XVII Premi Literari de Novel�la Breu "Ciutat de Mollerussa" 2005-2006.

Bio

Albert Garcia Pascual va n�ixer a Castell� de la Plana el 1967. Malgrat la seua al�ada, �s un petit empresari, dedicat al ram de la tecla, maltractador insadollable d'aparells inform�tics, fil�sof i pensador de la internet. Ha publicat novel�la negra d'acci� festiva, novel�la hist�rica on gaireb� guanyen els bons, novel�la de ci�ncia ficci�, farcida d'humor. Darrerament ha treballat el conte curt, que intenta fer meditar sobre les grans veritats de la humanitat. G�neres diferents que li han proporcionat diferents premis. Declara trobar-se molt interessat, ara mateix, en atacar altres g�neres literaris.

Enquesta (post) electoral.

Ara �s el moment de fer les enquestes, ara �s m�s f�cil. Mirant el resultats de les eleccions, amb les xifres oficials a la m� es pot dir que:
- vora el 29% de la poblaci� volia un canvi. No volia el barracons per aules, no volia la sanitat privatizada, no volia les manipulacions de canal9. Estava farta de les corrupcions i corrupteles del pp.
- M�s d�un 30% no ha participat. Passa de pensar en barracons, sanitat manipulacions i visites als jutjats dels politics.
- I m�s d�un 30% est� a favor dels barracons, volen que els seus fills no tinguen una educaci� com cal. No els importa les llistes d�espera de sanitat ni que els hospitals privats tinguen negoci del mal funcionament de la salut. Els agrada que canal9 nom�s parle del pp, de la copa am�rica i del circuit de f1 de Val�ncia. Que la nostra llengua estiga desterrada de la televisi� p�blica. Tamb� no els importa gens que algun president de la diputaci� o alcalde haja tirat m� a la caixa, que la construcci� siga salvatge, que desaparega la costa natural per canviar-la per projectes urbanistics massificats i plens de calerons a guanyar. Que traguen a les families de les seues cases per fer vivendes per a rics. Que manipulen el tema de l�aigua per a fer camps de golf en trerrenys de sec�.

Com deia el cl�ssic Tito Livio: vae victis.

M�s F1

Tret de la p�gina oficial de f1

Valencia street race for 2008

10 May 2007

The Spanish city of Valencia is set to host a round of the FIA Formula One World Championship next year. The race, to be known as the European Grand Prix, will be held on a newly-constructed harbour-side street circuit.

A seven-year agreement was announced on Thursday in a press conference attended by Formula One Management CEO Bernie Ecclestone, Valencian government's President Francisco Camps and Valencia's mayor Rita Barbera. The deal is conditional on Camps winning local elections next month.

The news means Spain is due to become home to two rounds of the world championship for the foreseeable future. Barcelona�s Circuit de Catalunya stages the 2007 Spanish Grand Prix this weekend.

The deal is conditional on Camps winning local elections next month.
Molt fort, no?
Que ens vol dir? Que votem al Camps que si no no tindrem F1?
El que havia dit l'entrada anterios, monarquia bananera!

Ja en tenim prou!
Per cert si voleu informaci� sobre la campanya Ja en tenim prou podeu anar a la seua web. Quan el pp fa tot el possible per prohibir-la vol dir que �s molt sucosa i trau els seus draps bruts. En aquest cas la censura fa cultura.
Si podeu aconseguir una c�pia (youtube) mireu-la i opineu.
No s� si la Junta Electoral valenciana o la Junta Electoral Central em denunciaran per fer-ne propaganda.

F-1 a Val�ncia.

Sembla ser que l�inigualable Camps, amb l�inestimable ajuda de Rita portaran el circ de la Formula 1 a la ciutat de Val�ncia. Els manipuladors i pseudocreadors del nou levante feliz aix� ho han dit aquest mat� , acompanyats de Bernie Ecclestone l�amo de la F-1.

No passaria de seu un altre acte dels que ja ens tenen, malauradament, acostumats si no fora perqu� estem a poques hores de l�inici de la campanya electoral i que Ecclestone ha dit: 'El contracte no es signar� fins despr�s de les eleccions, quan guanye Camps'

Quina barra, potser el magnat de la Formula one diu aix� perqu� pensa (o sap) que el Pa�s Valenci� �s una monarquia bananera.

I la companyia que gestionar� la franqu�cia no �s menys sospitosa: Fernando Roig, Bancaixa, Jorge Mart�nez Aspar i Dorna.

Tret del Levante-emv:

Bancaja, la primera entidad financiera de la Comunitat, controlada por el PP y presidida por el ex titular de la Generalitat de ese partido, Jos� Lu�s Olivas, se perfila como el principal avalista de Valmor. Adem�s, a trav�s de Bancaja Habitat, su divisi�n inmobiliaria, es copropietaria de una parcela del Grao, donde CLH ten�a sus antiguos dep�sitos, por la que ahora est� previsto trazar parte del circuito urbano. Otro socio, el empresario de la cer�mica y due�o del Villarreal CF, Fernando Roig, hombre pr�ximo al dirigente popular Carlos Fabra y amigo de Francisco Camps.
El ex piloto Jorge Mart�nez Aspar , propietario actualmente del equipo de motociclismo Aspar Team, es asesor deportivo de la Generalitat y participa habitualmente en las promociones y campa�as electorales del PP.
Dorna, la compa��a que preside Carmelo Ezpeleta, se dedica fundamentalmente a la realizaci�n de eventos deportivos y es la organizadora actual del Mundial de Motoclismo. Su experiencia la sit�a como el socio tecnol�gico.

Tinc un mat� rar.

Vaig amb comte, va dir la comtessa.
Vaig amb compte va dir la comptable.
Vaig amb conte, va dir la contista.

Qu� volen aquesta gent?

He estat pensant. Ja s� que aix� no agrada als nostres governants, per� he estat pensant.
Qu� guanya el pp tancant la tv3 al Pa�s Valenci�?
La primera resposta, la que �s evident: acontentar els sectors blavers i recollir vots de la dreta secessionista.
Val, �s una conseq��ncia l�gica. Tan justetes tenen les enquestes? Segurament.
Per� tampoc tenen una gran la fugida de vots per eixa banda. A tot tirar l'extrema dreta blavera, coalici� (anti)valenciana o (des)uni� valenciana podrien esgarrapar uns tres diputats, com a m�xim i sent gener�s.
L'altra conseq��ncia, la que est� oculta �s que els agrada ser v�ctimes. Volen manifestacions, que els llancen ous, que els pinten les seus, que els intenten rebentar m�tings. Volen presentar-se com agredits.
I jo em pregunte: hem de fer el que ells volen?
Aquesta �s la pregunta del mili� d'Euros.

De puta pena.

Supose que s�c l'�ltim blocaire que parle del tancament de les emissions de TV3 (i el 33, i el 3/24, i el 300) al Pa�s Valenci�. I no ho he pogut fer abans perqu� la incredulitat em retenia.
S'ha parlat molt, i es parlar�. Que si fa m�s de 20 anys que estan en marxa, que si hi havia un pacte Amb l'ex ministre Montilla, que si els canal ocupats per Acci� Cultural s�n de titularitat estatal� Francament no m'importa.
Crec que no hi ha cap persona que puga manar sobre el que he de veure a la televisi�, encara que aquestos franquistes de mig pel, batalladors de la massacre d'Iraq, enriquidors d'amics i familiars a Terra M�tica, constructors d'aeroports in�tils, de tramvies de cent metros, inauguradors proca�os de primeres pedres, voldrien tamb� manar sobre el que llig, sobre el que veig i sobretot sobre el que pense i escric.
Mal han de tenir les enquestes per a intentar (i segurament aconseguir) tancar aquesta porta de la nostra cultura.
Responsables hi ha molts, Camps, Rambla i tota la tropa pepera, per� tamb� Montilla, Clos, i, aquell que encara resta callat, Carod. I el PSOE valenci� que no ha passat de t�bies cr�tiques. No de bades Barrionuevo tamb� la va intentar tancar�
El que s�, i tant de bo m'equivoque, que no vore el Pol�nia d'aquesta setmana, ni cap pel�l�cula en la meua llengua per una gran temporada. I no �s soluci� no El sat�l�lit (la programaci� no �s la mateixa) ni l'operador de cable ONO, que s'apagar� al mateix temps que Camps talle el fill als repetidors.

Em cague en la seua mem�ria.
Espere Que no guanyen les eleccions i que s'investigue cada dia del seu mandat. I els malversadors a la pres�, �stia!

Una citaci� de Martin Niem�ller sobre l'Alemanya nazi
Primer van anar a pels jueus,
I jo no vaig parlar perqu� no era jueu.
Despr�s van anar a pels comunistes,
I jo no vaig parlar perqu� no era comunista.
Despr�s van anar a pels cat�lics,
I jo no vaig parlar perqu� era protestant.
Despr�s van anar a per mi, i llavors ja no quedava ning� que parlara per mi.

Festa!

Tothom creu que les seues festes s�n les millor (tret d'alguns desnaturalitzats), i estan en un error.
Les millors festes son les del meu poble. O almenys aix� �s el que jo recorde.
Corrien els vuitantes i jo era un postadolescent amb un problema: la manca d'efectiu. Recorde que per aquells anys, si t'ho sabies fer, amb mil duros passaves les festes amb una certa dignitat. La ll�stima era que la setmanada, visitats padrins, avis i altres tiets, no arribava. I tamb� hi havia altre problema, la setmana de festes, tret del dilluns, que era festa local, era a tots els efectes lectiva. Es a dir, que si gaudies de la festa fins les quatre, a les vuit hi havia institut, fins i tot els profes m�s s�dics clavaven ex�mens. Era una venjan�a o una lli�� que no enten�em.
Per� va haver-hi un any que m'ho vaig saber muntar. Vaig aconseguir un treballet mig oficial per a festes, i amb aix� un certificat que excusava (per part d'algun ens fester) la meua assist�ncia a classe. I no era tot, damunt, per unes horetes de feina, em pagaven una pasta.
El treballet no era cansat. Consistia a portar cables durant una desfilada de gaiates. Les gaiates, �nima de la festa entre els puristes, s�n unes estructures de fusta i altres materials, amb rodes i plenes de bombetes de llum que fan unes coreografies esgarrifadores. Doncs be, el meu treball consistia en portar el cable, gruixut com un canell, pels endolls que ficava l'ajuntament pel recorregut. Amb un guant caducat com a �nica protecci�. Certament era perill�s, molt, per aix�, anys despr�s el sistema va ser substitu�t per generadors aut�noms enganxats a les gaiates.
Amb el treballet em vaig portar tres mil duros.

Van ser les millors festes de la meua vida, o almenys les que m�s vaig gastar.