Heus ací un cas confirmatiu de la teoria del caos (no sé ben bé si és encertat el nom, però moltes vegades tirem mà de les paraules que dominem: el lèxic personal tampoc és pla). M'explique: de les casualitats en fem, per mitjà de l'esforç, la intuïció i un raonament adequat, certeses universals.
Tu has cavil·lat en l'univers arrugat per parar compte en el filtre plàstic que determina la cosmovisió del teu fill... Doncs si estàs convençut que ell copsa la realitat espacial amb plegaments de diferent calibre, tens davant de tu, ni més ni menys, la poma de Newton en versió tercer mil·leni.
Clar! Si aprofites la circumstància i motives precoçment i deguda la teua criatura... com no està contaminat per cartesianismes, ni euclidismes, ni escolasticismes... (no cal seguir, ja m'entens), esdevindrà de totes totes, el merescut (i esperat) successor d'Einstein que redimiria la Plana de Tombatossals.
Des de Mozart (açò ja no té el caire científic dels paràgrafs anteriors) segurament no s'havia donat una conjunció com la que ens has descrit en la vostra relació pare/fill: i si estem davant un geni semblant al de Wolfgang Amadeus? Així com aquell dominava els pentagrames, aquest dominarà la pentadimensió!
En fi, l'educació és fonamental en la vida de les persones.
Tu mateix.