Sembla que res no és etern i en aquest cas la dinamita serveix per (de)mostrar-ho de la manera més enèrgica i abrupta.

Entenc, això sí, que l'esperit dels relats de Vicent Marçà no deu ser tan nihilista. Sens dubte això ha de ser la teva aportació.

M'ha agradat :-)

Gràcies. Tinc un bon mestre...