Jo no n'estic d'acord!
Potser és més normal un "ullerotes" com el potter, harry. O els hòbbits, o moiltes novel.les històriques en valencià on el prota està en totes els esdeveniments cabdals de l'època en concret. O és normal moltes de les novel.les (i premis) de juvenil, on un xiquet o xiqueta fa de detectiu, on viatja per molts llocs on pensa i fa coses d'adult...
És que hi ha gent que s'ha tret el "carnet" de crític en la "tombola de los jamones", senyora per tres euros premi segur...

I allò d'aportar res de nou. Sempre s'ha d'aportar alguna cosa nova? Si és així... des del segle xvi ja no cal escriure més. Estic indignat, òstia!

Gràcies company!